Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Devesa Oculta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Devesa Oculta. Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 d’agost del 2024

Or


 

Entrada al pont sobre el Rituerto.
Albocabe. Sòria, agost de 2024.
Fotografia V.M.


 
- o -

El pont en runes que l'any 2012 travessava per intentar accedir a Albocabe és ara una via ciclista i es travessa amb felicitat. Un lloc on arribar feliç quan el matí s'espolsa la frescor.
 

El 2012 vaig escriure:


La via estesa,
l’ossamenta assotada,
soc un funàmbul.

Sobre el balast punitiu
les travesses exsuden,

demanen al temps
que també a elles poleixi,
que també els sigui concedida
la beatitud dels còdols.

No hi haurà temps,  
Ill fares the land.



- o -
 
Sota les travesses el riu és un record,
jo no sóc un dels seus còdols
però com un d’ells he estat polit
per dues aigües que en mi confluïen.

La d’un riu adult, educat per marges
assedegats, la d’un torrent
que només s’ha alletat d’ombra.

Recordo que cadascuna es malfiava de l’altra,
i el meu cos travessava la seva mútua
desconfiança com de les ànimes diuen.

Aquests són encara els meus rius,
l’esmeril present. En ells em dissolc
i m’escindeixo, i en ells,
per sempre llim, precipito.



I també:


“Defujo la carretera, busco un camí entre els camps que em condueixi al poble −avui només uns murs de pedra i vestigis de paret de tova− on va néixer el meu amic A. Indicis d’un camí que ja no existeix, com tampoc el destí al qual portaria. He arribat al senyal que indicava la presència de l’antiga via del ferrocarril que unia Calatayud amb Sòria. Apareixen les restes castrades del camí que buscava, no porten enlloc. Prenc la via. Se’m fa molt difícil caminar sobre el balast i les travesses supuren una sang malalta. Sento una certa aprensió, així doncs camino sobre els raïls, sobre l’esquelet de la via. Quan travesso l’antic pont sobre el Rituerto soc un funàmbul. El meu equilibri és precari, sempre ho és. A sota, el riu és malesa i oblit.”


- o -

 

   V.M.
   Devesa oculta
   Dibuixos de José Moreno
   Papers de Versàlia,
   Sabadell 2018.

 

dissabte, 4 de febrer del 2023

que irriguen els cels

 

 

 

Fotografia: VM, febrer 2023

 

 

Arbres d’hivern,
artèries que irriguen
els cels.


                            angiografia

 


 

- o -

 

   V.M.
   Devesa oculta
   Dibuixos de José Moreno
   Papers de Versàlia,
   Sabadell 2018.

 

dimarts, 3 de maig del 2022

Retrobant uns dibuixos de José Moreno

Avui, remenant algunes carpetes que feia temps que no obria, he trobat els treballs que José Moreno va realitzar per anar de la mà amb els poemes d’un recull que vaig tenir la sort de publicar fa uns anys,  Devesa oculta. Aquests treballs són una companyia privilegiada per un recull que encara em fa feliç.  

Dibuix de la portada.
José Moreno, 2018


José Moreno és un artista al que estimo i al que admiro per la seva obra i per la seva actitud: rigorosa i resilient (escolteu-lo aquí, si us plau, en una entrevista recent a Ràdio Sabadell). Com sempre, la seva forma de treballar m’impressiona, per això recomanaria escoltar els minuts 12.45 a 16:10 i 18:55 a 22:10 d’aquesta altra entrevista que vam fer el 10 de maig de 2018, al programa El cub blanc amb Gerard Torres i Raquel Garcia.

Només vam fer una presentació del llibre, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i allà vam tenir l’oportunitat d’exposar l’obra i compartir-la amb els amics que ens van acompanyar. En José va concebre el conjunt dels dibuixos d’una forma unitària i els va disposar en forma de quadern. Els seus quaderns són –sempre ho dic– una terra de maravelles. En aquesta entrada, d’aquell dia, podeu veure algunes fotografies del quadern: recordo ara la impressió que feia desplegat sobre una taula de l'acadèmia. Crec que va ser la única vegada que la obra es va exposar.

Els dibuixos van aparèixer publicats en blanc i negre, i espero que els lectors en gaudissin –l’edició a Zona blanca és pulcríssima–, però avui, que els he redescobert en color, he pensat que em feia molta il·lusió compartir-los desplegant tota la seva riquesa. Aquest és el sentit d’aquesta entrada.

 


Encapçalament d’Ill fares the land,
José Moreno, 2018.
 


 
Dibuix que acompanya el poema
sota les travesses el riu és un record,
José Moreno, 2018.





Encapçalament de Terracotes,
José Moreno, 2018.
 





Dibuix que acompanya el poema angiografia,
José Moreno, 2018.

 



Encapçalament de Llindar,
José Moreno, 2018
 


Encapçalament de Bol,
José Moreno, 2018.

 


Encapçalament d’On el blanc,
José Moreno, 2018
 
 

 
Encapçalament de Marges,
José Moreno, 2018

diumenge, 2 de maig del 2021

Fragments d'un llibre incert. Un poema

 
El manuscrit de les teves petjades
en la terrissa antiga dels llibres
que vas deixar a la casa
dels pares.

Flor seca, bitllet,
nota al marge:
dubtosa datació, dubtós origen,
sentit dubtós.

No gaire diferent d’ara,
esquerdes, engrunes,
fragments d’un llibre incert i
el meu amor per Safo:

a les meves mans
els seus poemes
que el temps ha cisellat
amb amor.

La lluna ja s’ha post
i les Plèiades...

Jo també em cisello:

(...) va donar uns fruits negres,
que esclataven, carnosos
com llavis adolescents.

però res d’això ja no em pertany
si no tanco els ulls.

Encara meus els meus versos,
encara meus els meus llibres,

els llibres d’un mort.    

                                     
                                            fragments d’un llibre incert

V.M.

 

(A propòsit de l’entrada al bloc, d’ara fa un any, durant el confinament.) 

 

- o -

 


V.M.
Devesa oculta
Dibuixos de José Moreno
Papers de Versàlia,
Sabadell 2018.

dissabte, 27 de febrer del 2021

Molses i dos poemes


Sendera de molses aquest matí, i el meu amor per elles, que amoroseixen la mirada i el tacte.  Una forma de nostàlgia de la terra verda i dels murs de pedra, ara ja territoris de la infantesa, que reverbera en l’ànima del que avui camina.


Llibres per obrir a la tauleta.

Pensament estellat i papers a les butxaques.

Salta la veu com la veu d’una filla que salta.

Desig de silenci i de mans resseguint la roca,

desig de molsa, de núvols de tempesta,

de no sentir desig

ni la sang interferida a les temples.


                            
 inventari


V.M.
Devesa oculta



 

 

 

 

 

 

 

 

 


Algunes vegades,
molses benignes
habiten les paraules
dels poetes vells.

Aquestes però,
són un còdol tebi
a les mans de la traductora.

Em pregunto
si en l’íntima suplantació
que embasten,
les mans i el cos de la traductora
s’omplen també
de sargantanes esteses al sol.

Les mans de la traductora
impregnades del desig de l’home,
      el desig de tots els homes,   
    elemental i antic.
La pell evocada,
moltes rialles
verdes i rodones.

El desig de l’home i tots els homes
fermenta aquí en una paraula sola:
    “uvas”.

Imagino les seves mans quan tanquen el llum
en acabar,
    i mai no s’acaba.
La traductora s’endinsa ara
en el brogit dels dies.

A la taula, resten els papers esvalotats
com els cabells de la que surt de l’habitació,
i no ha estat sola tota la tarda.

 
V.M.  poema aparegut a la plaquette “sóc en l'antiga llar de”
Papers de Versàlia, Núm. Vers, Hivern 2009.

Al poema es reprodueixen alguns versos de Sis poemes a Tamar de Iehuda Amikhai, en la traducció de Manuel Forcano.

 

 
 
 
Fotografies: V.M.
27/2/2021

dijous, 6 de desembre del 2018

De la mà del llunÀtic per la Devesa


En David parla del camí de l’heura: encertadíssima imatge. Doncs bé, he tingut la sort de fer una part d’aquest camí al seu costat,  i  és una sort que ara els poemes de Devesa ressonin també en ell, que és allò que esperem quan els poemes et deixen anar la mà i inicien la travessa. Tot està embolcallat de llum, una aura de fortuna.

Agraït, doncs, David, per la teva lectura de Devesa. És tot un privilegi que hi dediquis una entrada al teu LlunÀtic.

Entrada del blog LlunÀtic

dimecres, 16 de maig del 2018

Desvetllant “Devesa oculta”... amb el poeta Pius Morera

Molt agraït al poeta Pius Morera per convidar-me al seu “Aparador de Poesia” (Ràdio Santvi 107.4FM). Llegeixo poemes que ha escollit en Pius i després tenim una conversa sobre els poemes de Devesa. A l'audio que enllaço, primerament hi ha la lectura d'uns poemes escollits pel Pius i la conversa s'inicia al minut 7:15. És un privilegi tornar a casa d'en Pius. Moltes gràcies, de tot, cor Pius i Carme, per la vostra acollida.



dijous, 10 de maig del 2018

Desvetllant Devesa oculta... a l'Acadèmia de belles arts i al Cub blanc de Ràdio Sabadell

Amb molta alegria hem presentat “Devesa oculta” a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Moltes gràcies a tots i totes les que heu vingut, a Belles Arts per acollir-nos i a Papers de Versàlia, altra vegada, per editar aquest llibre, com un miracle.


La presentació ha anat a càrrec del poeta Josep Maria Ripoll, a qui admiro perquè és un poeta profund, exquisit i humild. També hem pogut mostrar els magnífics dibuixos de José Moreno, que són, en si mateixos, una lectura pròpia.

Dibuixos de José Moreno a la seva taula de treball.


Dibuixos de José Moreno a la meva taula


Avui també s'ha emès, a Ràdio Sabadell, una conversa al voltant de la presentació del llibre (l'audio en aquest enllaç) amb la Raquel Garcia, presentadora del Matí de Ràdio Sabadell, Gerard Torres presentador de l’espai “El cub blanc” i amb Josep Moreno, autor dels dibuixos del llibre. Ha estat una conversa molt grata, ens hem sentit com a casa. Moltes gràcies al programa, a Ràdio Sabadell, i a la Raquel i en Gerard per acollir-nos.


dilluns, 16 d’abril del 2018

Incendi a les fulles clares...




 

 
Ara fa un any, Papers de Versàlia va convidar als companys Anna Garcia Garay, David Madueño, Toni Quero i a mi mateix a llegir alguns dels nostres poemes, en un format agraït perquè disposàvem de prou temps per fer arribar alguna cosa més que un parell de poemes llegits de forma adotzenada i a corre-cuita. A mi em va servir per poder gaudir, encara més, de la poesia dels meus companys. 

Vaig decidir començar la meva lectura amb aquest poema, que descriu la meva imatge l'univers com a ésser viu, munífic i magnificent. Aleshores el vaig llegir a mode d'autoretrat, i ara, just quan fa un dia que tinc a les mans els primers exemplars de “Devesa Oculta”, penso que descriu bé l'estat de participació amb la natura, amb el somni, amb l’ànima i el món (com si no fossin el mateix),  l'estat d’exaltada recerca amb el que els poemes van ser escrits. 
 
 
 
Incendi a les fulles clares del bedoll,
cacera a les altures.

Arreu, la tinta roja perfon
l’hora incandescent. És ara,

hi ha una remor de mar a les copes altes,

les branques graten i graten
el ventre d’una bèstia,
avui, manyaga.

Hi ha una remor d’onades,
el més proper al silenci,

a un silenci humà,
és a dir, latent.

A sota, confino textos sobre l’ànima i l’escissió,

m’ha semblat entendre
un somni que a vegades em visita,
un somni sobre l’oceà i sobre la força
d’allò que depassa tota humana mesura.

El que ara em cobreix
és també un oceà límpid,
i és sagrat també,

i el bedoll, i el roig,
i la remor.
 
V.M.

Devesa oculta,
Papers de Versàlia,
Sabadell 2018.

dissabte, 14 d’abril del 2018

Devesa oculta




Sortim amb la N, sota la pluja de primavera, arrossegant el carro de la compra fer un estrany encàrrec, anar a buscar els primers exemplars de Devesa oculta


Com sempre he tingut la immensa sort de poder fer les coses acompanyat. Ha estat un privilegi poder comptar amb els magnífics dibuixos que en José Moreno ha fet especialment pel llibre, i també poder acompanyar en Rodrigo Martínez en la seva feina de maquetació i digitalització dels dibuixos, i saber que en Marcel Ayats ha estat a sobre de la impressió amb la seva delicadesa i coneixement... i comptar amb en Josep Gerona en tot moment, i amb l’Esteban Martínez, en Josep Maria Ripoll, i el Quilo Martínez...

Gràcies a tots, i especialment a Papers de Versàlia per la nova oportunitat de publicar amb ells aquests poemes.

 - o -


Víctor Mañosa
Devesa oculta
Dibuixos de José Moreno
Papers de Versàlia, Sabadell 2018.



dimecres, 24 de gener del 2018

Créixer a les esquerdes, a la recerca del sòl fèrtil (quan tres poemes s'emmirallen en la memòria)


Girona, en companyia de les Osques que la vida deixa a les pàgines de l'amic David Madueño, amb qui comparteixo el camí de l'heura. El sol entra filtrat per l’atzar de les fulles del llimoner i un dels seus poemes ressona en els passatges encara frescos (als ulls les primeres proves de maquetació) del meu proper llibre.

El poema d’en David, al mirall de la memòria d’un de meu que, alhora, s’emmiralla en un de Ricard Mirabete. 



No em puc estar de compartir certes sincronies.



ORGÀNICA

Tingues la ment orgànica.

Deixa que creixi i s’expandeixi
com les plantes urbanes

que s’esberlen a l’asfalt

en indrets inversemblants.

Això farà que no s’esgoti

en la recerca del sòl fèrtil

dessota de tant quitrà,

i arreli avui en la pols

i en l’ombra del demà.


David Madueño
- o -




He vist el miracle homeopàtic

d’unes flors

insolents i arbitràries

com una gràcia.



Creixien, també elles,

a les esquerdes.

V.M.

Aquest poemet el vaig escriure a la pàgina on es troba el poema A l’arrel del recull de poemes Radar de Ricard Mirabete, sota l’influx dels poemes de Fragments sobre el blanc de la paret, que van sortir al Quadern Emily Dickinson de Papers de Versàlia.



A L’ARREL

Creixes en les esquerdes

entre parets altes i brutes

a l’arrel de veus sense tronc.

La sola casa on tot es fascina.

De matí la llum diàfana

i un paisatge desert.

Quan és fosc la boira

i cadires blaves.

Un ample vent metàl·lic et travessa l’espinada tota.



Ricard Mirabete





David Madueño,

Osques.

Témenos edicions,
Barcelona 2017.











Ricard Mirabete, 

Radar.
Témenos edicions,
Barcelona 2012.











V.M.

Devesa oculta,
Papers de Versàlia,
Sabadell 2018
.

divendres, 28 d’agost del 2015

Ill fares the land - vii





I en el retorn, que l’única certesa sigui potser
la benignitat de la brisa i de l’ombra,
els peus descalços que busquen la terra,
la mà que s’hi atansa
com ho fa una dona madura
quan es treu la roba,
i és una ofrena.




- o -

Almenar de Sòria
2012-2015


dijous, 27 d’agost del 2015

Ill fares the land - vi





No dels tractats,
de l’ocre i la fatiga,
            tinta indeleble de les ànimes,
he après que ella sempre decep
amb temps més interessants
dels que mereixem.

La veu del filferro sibil·la en algun lloc.

M’estremeixo, sé que és pacient,
ella la rosegadora d’ossos.

Història

dimecres, 26 d’agost del 2015

Ill fares the land - v




Ara que el dolor ens encadena a un present
sense redempció, que descendeixi sobre nosaltres
la vella dignitat de les mans.

Pasteu les nostres estelles,
feu-nos roms, més aspres que l’argila seca
i el rostoll,
               l’últim senyal que aquí hi visqueren.




tova

dimarts, 25 d’agost del 2015

Ill fares the land - iv




Sota les travesses el riu és un record,
jo no sóc un dels seus còdols
però com un d’ells he estat polit
per dues aigües que en mi confluïen.

La d’un riu adult, educat per marges
assedegats, la d’un torrent
que només s’ha alletat d’ombra.

Cadascuna es malfiava de l’altra,
i el meu cos travessava la seva mútua
desconfiança com de les ànimes diuen.

Aquests són encara els meus rius,
l’esmeril present. En ells em dissolc
i m’escindeixo, i en ells,
per sempre llim, precipito.

dilluns, 24 d’agost del 2015

Ill fares the land - iii




La via estesa,
l’ossamenta assotada,
sóc un funàmbul.

Sobre el balast punitiu
les travesses exsuden.

Demanen al temps
que també a elles poleixi,
que també els sigui concedida
la beatitud dels còdols.

No hi haurà temps, 
Ill fares the land.



diumenge, 23 d’agost del 2015

Ill fares the land - ii







Fes-te lleu,
que cada passa
no sigui enyor
de la petja deixada.





- o -


Podeu descarregar la suite complerta aquí.


dissabte, 22 d’agost del 2015

Ill fares the land - i








Camí incipient, la son
dels enfebrats, la lectura en tropell
en un vagó: passatgers i fòtils,
un trànsit. Salmòdia de sol,
sol, sol i terra esquarterada
a les dents i a cada plec.

divendres, 21 d’agost del 2015

Ill fares the land.





Hem caminat durant aquests anys pels Campos de Gómara. Els seus camps ens han acollit en la seva intensitat, al nostre pas han sortit guatlles, guineus, piocs i cabirols. Hem entrat als seus pobles abandonats. El vent ens ha esmussat els versos, ens hem fet roms com els maons de tova.






- o -

L’estiu i la tardor de 2012 vaig escriure una primera versió dels poemes que aniré transcrivint aquests dies, que van aparèixer amb el títol Tova al Quadern Ungaretti editat per Papers de Versàlia la primavera de 2013, i van ser escrits mentre al meu cap hi ballaven els poemes d’Ungaretti i les paraules de Toni Judt.
 
ACTUALITZACIÓ (2018): La versió definitiva de la suite apareix al recull “Devesa oculta publicada per Papers de Versàlia (pp 10-20).


 
V.M.
Devesa oculta,
Papers de Versàlia,
Sabadell, 2018.