Els mobles que mouen els veïns a la tarda i als matins no van enlloc

Sense pretendre abusar, diré que també sona al meu cap aquesta meravella:


"Els mobles que mouen els veïns
a la tarda i als matins
no van enlloc"...




Bon dia, nens i nenes.

De les noies al Tibet a Fer dissabte amb Nando Caballero.

Trenta-dosena relectura nocturna de “Tintín al Tibet”.  

No hi surten noies al Tintín? No, no en surten gaires. En aquest cap. I hi ha noies violoncel·listes? mmh... Si, si que hi ha, vine, anem al youtube. Espera, espera: i també noies contrabaixistes? Si, si, mira aquesta és Esperanza Spalding... 

És així com arribo aquesta vella entrada, i decideixo que quan la filla dormi li seguiré a la pista a Nando Caballero, que aleshores era el baixista de El sobrino del diablo, i que ara traça la seva pròpia estela al front de la Banda del llanero solitario. 

Més tard, doncs, escolto algun del temes del seu discos “Vuit dissabtes d’hivern” i “Dolors i maldecaps” (disponibles a bandcamp). 

M’agrada la seva poesia, o alguna cosa que encara no sé què és, però potser tindria a veure amb la tendresa i amb la humanitat d'aquest home. 


Us proposo aquesta preciosa cançó:

I també aquesta versió nua, que encara m'agrada més. 

Bona nit, petons rodons.

Interludi paterno-culinari

Sents una sensació d’agradable i estrany orgull, sabent que tots els saquets que apareixen en AQUEST reportatge emès per TV3 han estat preparats pel pare (*), que cadascuna d'aquestes mongetes han estat, després de ser calibrades, triades una a una (literalment) per ell.

Mirem embadalits el reportatge: el pare ha tingut els segons de glòria Warholiana.

Quan acaba el reportatge, el pare postil·la: “No sé per què tothom talla el saquet i el fa malbé. Per obrir-lo només cal tallar el fil i estirar-lo.”

Amén.

(*) Jaume Mañosa, l’home de la barba blanca que surt al minut 11:50, fent servir la màquina de calibrar les mongetes del ganxet del Parc Agràri de Sabadell;

Directe al lector del segle XXI

L’atzar, novament et fa tornar a la lleixa on reposa el llibre de l’estiu passat. Una recomanació sense preu del poeta Alex Holgado, que t'ha acompanyat en viatges, l’has llegit al sofà de casa però també pels parcs de la ciutat, a les activitats extraescolars dels fills. Per què oblides una i altra vegada, una i una altra vegada...?

Novament et sents colpit pel la immediatesa d’un interlocutor que tractava de d’explicar-se a si mateix, fa dos mil anys. Com seleccionar ara un de tants passatges subratllats? Optes finalment per quatre fulguracions d’atzar:

Pàgina 55.

“ Quan et sentis com obligat a inquietar-te per les coses que et passen al voltant, retorna ràpidament a tu mateix i no t’apartis del ritme més del que sigui necessari. Perquè esdevindràs més amo de l’harmonia com més sovint hi retornis.”

Pàgina 61.

“Recobra els sentits, retorna a tu mateix i treu-te la son del davant. Així t’hagis convençut que eren somnis aquelles coses que t’anguniejaven i t’hagis despertat definitivament, considera la realitat tal com abans consideraves aquells somnis.”

Pàgina 67

“Ningú mai no podrà impedir-te de viure segons les lleis de la teva naturalesa. I res no podrà passar-te contra la llei de la natura universal.”

Pàgina 73:

“Aboleix les fantasies(*). Posa aturador al nerviosisme que et fa bellugar com un titella. Delimita el moment present. Sàpigues reconèixer què et passa a tu o a un altre. Divideix i analitza qualsevol objecte en els seus aspectes causals i materials. Pensa en la teva darrera hora. La falta comesa per aquella persona, deixa-la allí on es va originar.”

Marc Aureli
Meditacions.
Traducció de Joan Alberich i Edició de Joan Tello
Llibres de l'índex, Barcelona 2008.








(*) Aquí he modificat la traducció,  L'Alberich i en Tello tradueixen (correctament) φαντασίαν com a imaginació, però per allò de la "imaginatio vera et non fantastica" a mi m'agrada més no barregar les cabòries i el fantasieig sorollós a la que es refereix el filòsof amb la imaginació fèrtil.

De Marc Aureli a jugar sobre la catifa...

Defuges els vells rituals. Defuges l'opinió i l'apocalipsi mentre condueixes cap a la feina. Recordes haver obert el llibre a l'atzar i haver llegit

"Tot és opinió. I aquesta depèn de tu. Així, doncs, quan vulguis suprimeix l'opinió. I de la mateixa manera que superes el promontori i la mar és calmada, així mateix tot està tranquil i és una cala a recer de les onades quan suprimeixes l'opinió". 

Marc Aureli
Meditacions.
Traducció de Joan Alberich i Edició de Joan Tello
Llibres de l'índex, Barcelona 2008.


Aquesta setmana escoltes al filòsof Gregorio Luri parlar de la sobrevaloració de l'opinió a l'ensenyament. Venia a dir una cosa així com: quin valor té la opinió? d'opinió en té tothom, sobre qualsevol cosa. La qüestió és tenir arguments. Jo afegiria, com a pas previ, tenir coneixement.


Així doncs defuges notícies i tertúlies, i el dial recala a Ràdio 3.  El que sona t'evoca uns Pixies amb efluvis  del Tàmesis: Eye through an ashtray and you my darling/ But this moonlight is not moonlight/It’s electric, electric light...

Oh well you look so reckless
Cool but your tone is careless
Shapes that the moonlight’s making
Who’s got your hands shaking?
Eye through an ashtray and you my darling 
But this moonlight is not moonlight
It’s electric, electric light
It lands so soft in my bedroom
On the carpet, and when you lie down talking
I’m not listening
I just think it’s funny how we are
United, united, united on the carpet
United, united, united once again oh
These houses along my street
They’re so ugly staring down at me
They hold meetings in the night time, they speak quietly
They try to make me leave
They’re laughing, I’m not listening
I’m just thinking how good it will be when we are
United, united, united on the carpet
United, united, united on the carpet
You’re in my heart
You’re in my car as well
You’re in my heart
You’re in my car
When I fall asleep
I often hope that it’s for good but God I…
Don’t want to die
I just want some sunshine
United, united, united on the carpet
United, united, united on the carpet
You’re in my heart
You’re in my car as well
You’re in my heart
You’re in my car as well

United (13/05/2011) by PETE AND THE PIRATES
One Thousand Pictures (20/05/2011)
Reading, England, UK

Autorretrats de Jen Davis

Navegant, em trobo aquesta magnífica sèrie d'autorretrats de Jen Davis.

By casuality I have found this splendid work by the photographer Jen Davis, and now I want to share it, so I really suggest to  take a look at her page.

Autorretrat.
(c) Jen Davis