Retrobant uns dibuixos de José Moreno

Avui, remenant algunes carpetes que feia temps que no obria, he trobat els treballs que José Moreno va realitzar per anar de la mà amb els poemes d’un recull que vaig tenir la sort de publicar fa uns anys,  Devesa oculta. Aquests treballs són una companyia privilegiada per un recull que encara em fa feliç.  

Dibuix de la portada.
José Moreno, 2018

José Moreno és un artista al que estimo i al que admiro per la seva obra i per la seva actitud: rigorosa i resilient (escolteu-lo aquí, si us plau, en una entrevista recent a Ràdio Sabadell). Com sempre, la seva forma de treballar m’impressiona, per això recomanaria escoltar els minuts 12.45 a 16:10 i 18:55 a 22:10 d’aquesta altra entrevista que vam fer el 10 de maig de 2018, al programa El cub blanc amb Gerard Torres i Raquel Garcia.

Només vam fer una presentació del llibre, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i allà vam tenir l’oportunitat d’exposar l’obra i compartir-la amb els amics que ens van acompanyar. En José va concebre el conjunt dels dibuixos d’una forma unitària i els va disposar en forma de quadern. Els seus quaderns són –sempre ho dic– una terra de maravelles. En aquesta entrada, d’aquell dia, podeu veure algunes fotografies del quadern: recordo ara la impressió que feia desplegat sobre una taula de l'acadèmia. Crec que va ser la única vegada que la obra es va exposar.

Els dibuixos van aparèixer publicats en blanc i negre, i espero que els lectors en gaudissin –l’edició a Zona blanca és pulcríssima–, però avui, que els he redescobert en color, he pensat que em feia molta il·lusió compartir-los desplegant tota la seva riquesa. Aquest és el sentit d’aquesta entrada.

 

Encapçalament d’Ill fares the land,
José Moreno, 2018.

 

 

Dibuix que acompanya el poema
sota les travesses el riu és un record,

José Moreno, 2018.

Encapçalament de Terracotes,
José Moreno, 2018.

 

Dibuix que acompanya el poema angiografia,
José Moreno, 2018.

 

Encapçalament de Llindar,
José Moreno, 2018

 

Encapçalament de Bol,
José Moreno, 2018.

 

Encapçalament d’On el blanc,
José Moreno, 2018

 

 

 

Encapçalament de Marges,
José Moreno, 2018

Desvetllant Devesa oculta... a l'Acadèmia de belles arts i al Cub blanc de Ràdio Sabadell

Amb molta alegria hem presentat “Devesa oculta” a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Moltes gràcies a tots i totes les que heu vingut, a Belles Arts per acollir-nos i a Papers de Versàlia, altra vegada, per editar aquest llibre, com un miracle.

La presentació ha anat a càrrec del poeta Josep Maria Ripoll, a qui admiro perquè és un poeta profund, exquisit i humild. També hem pogut mostrar els magnífics dibuixos de José Moreno, que són, en si mateixos, una lectura pròpia.

Dibuixos de José Moreno a la seva taula de treball.

 

Dibuixos de José Moreno a la meva taula

Avui també s'ha emès, a Ràdio Sabadell, una conversa al voltant de la presentació del llibre (l'audio en aquest enllaç) amb la Raquel Garcia, presentadora del Matí de Ràdio Sabadell, Gerard Torres presentador de l’espai “El cub blanc” i amb Josep Moreno, autor dels dibuixos del llibre. Ha estat una conversa molt grata, ens hem sentit com a casa. Moltes gràcies al programa, a Ràdio Sabadell, i a la Raquel i en Gerard per acollir-nos.

Devesa oculta

Sortim amb la N, sota la pluja de primavera, arrossegant el carro de la compra fer un estrany encàrrec, anar a buscar els primers exemplars de Devesa oculta. 

Com sempre he tingut la immensa sort de poder fer les coses acompanyat. Ha estat un privilegi poder comptar amb els magnífics dibuixos que en José Moreno ha fet especialment pel llibre, i també poder acompanyar en Rodrigo Martínez en la seva feina de maquetació i digitalització dels dibuixos, i saber que en Marcel Ayats ha estat a sobre de la impressió amb la seva delicadesa i coneixement... i comptar amb en Josep Gerona en tot moment, i amb l’Esteban Martínez, en Josep Maria Ripoll, i el Quilo Martínez...

Gràcies a tots, i especialment a Papers de Versàlia per la nova oportunitat de publicar amb ells aquests poemes.

 - o -

Víctor Mañosa
Devesa oculta
Dibuixos de José Moreno
Papers de Versàlia, Sabadell 2018.

Stramonium

Batega avui, l’estramoni a les meves mans. L'estimat llibret, acabat fa quatre anys que són tota una vida.

Fins avui Stramonium havia viscut una vida privada, íntima, una vida B, en la companyia dels amics (sóc un home afortunat, mai no estic tant sol com a vegades sembla).

Fins avui.

Perquè avui, gràcies a l’editor de Tèmenos, Carles Cervelló, comença un nou camí pel llibret, i jo només li desitjo que aquest camí li sigui propici i que arribi a qui hagi d’arribar.

En una nota que escric als meus pares, els dic que en aquest llibre pares i fills de dues generacions s’agafen de la mà, i que conté una mica de la nostra història, la història de tots nosaltres, i he pensat en un text d’Alice Munro que tant em va colpir, un text que parla de com a vegades el cerimoniós so de les altres vides ens reclama la nostra atenció. Crec que a això vaig atendre aleshores, quan el vaig escriure, al so de les nostres vides entrellaçades.

Gràcies a tots els que han acompanyat el llibre aquests anys, molt especialment a Carles Cervelló i a José Moreno, autor del magnífic dibuix que apareix a la portada, sorgit d'un quadern ple de prodigis.

Gràcies.

V.M.
Stramonium
Tèmenos Edicions
Col·lecció Càrmina, 39.
Barcelona,2015.

ISBN 978-84-943504-9-8

de quaderns...

Amb la pregunta pendent de com poder compartir el luxe d'haver assaborit un dels quaderns d'en José Moreno arribes a un gener, encara benigne, en el que un dia comparteixes cervesa de blat amb Toni Quero.

La conversa va aquí i desprès, plàcidament, allà. La cervesa de blat em va deixant un regust de regalèssia a la boca i un tel que em dificulta, encara més, la parla. En Toni m'ensenya el seu bonic quadern de treball. Pulcre, ordenat... li envejo la cal·ligrafia. Els poemes, en la seva lletra adquireixen una bellesa plàstica. En Toni, em parlarà després dels quaderns de Luís Hernández. I jo apunto amb una cal·ligrafia dissortada: "16/1/12 Toni Quero, Luis Hernández, Cuadernos". 

Més tard llegeixo a la Wikipedia que "Tras la aparición de Las Constelaciones, Hernández renuncia a la publicación formal de sus escritos. Hasta su fallecimiento, el poeta publicó en algunas revistas, diarios y antologías. A partir de 1970, Hernández comenzó la heterodoxa práctica que lo llevó a convertirse en una casi leyenda urbana: redactó a mano sus versos en innumerables cuadernos, en los que su bella caligrafía se aunaba a la fuerza de su voz poética. Dichos cuadernos muchas veces los regaló a amigos o, incluso, a personas que no tenían interés en la literatura. La utilización de estos cuadernos y otros diversos materiales (tales como servilletas, telas, y demás) no debe verse sino como otra forma de practicar la poesía por parte de Hernández".

No es pot demanar, encara, a la pantalla que reprodueixi el tacte o la olor del paper i de la tinta, però podem compartir una mica d'aquests quaderns en la reproducció en línia que ofereix la Pontificia Universidad Católica del Perú. Feu click al dibuix de la tassa a on diu "Menú", o directament seguiu aquest enllaç.

José Moreno, un quadern

Sostens el quadern, més petit del que pensaves, com sostindries objecte sagrat.

No, no havies tingut en compte que aquí també l'olor i el tacte juguen. Així que olores i resegueixes amb prudencia les textures que impregnen les pàgines.

Et diu que tot és resultat de l'atzar: el paper, de mala qualitat, traspuava taques d'oli al revers de cada dibuix. De sobte va veure l'efecte indesitjat podia ser un nou punt de partida, i és aquesta seqüencialitat el que dóna al quadern una unitat.

Surts commogut. Tens ganes que tothom pugui tenir-lo a les mans, que tothom pugi tocar l'aspror del paper, l'olor de l'oli i el dissolvent, veure els relleus dels diferents materials.

Tens ganes, en definitiva, de no tanta clandestinitat, no tant samizdat.

-o-

Dibuixos d'un quadern de José Moreno;

Un exemple del procés: pàgina 3 i el seu revers, la pàgina 4.

Un dibuix de José Moreno.

Retrocedir fins el punt en què,
o més enrera i tot,
quan la llum dels estius
amarava un temps infinit.

i encara tu,
per les escletxes de la memòria:
un nen que juga pels descampats.

i tot és diàfan 
només conté llum.




Contemplant el dibuix d'en José, torno a pensar la immensa sort que vaig tenir, les moltes mans generoses que se'm van obrir... com ara per exemple les de José Moreno, que em va deixar els seus dibuixos per a il·lustrar el "Perplex". Són una mervella.

Gràcies.

V.M.
L'home que mira perplex.
Papers de Versàlia.
Sabadell 2008.