Herbert - Spinoza

Per acabar l'any, afegim a la petita col·lecció de poemes sobre Spinoza, i per a la petita antologia també, aquesta preciosa peça de Zbigniew Herbert en la traducció de Xavier Farré, per qui novament haurem de declarar la nostra estimació.


EL SENYOR COGITO PARLA DE LA TEMPTACIÓ DE SPINOZA

Baruch Spinoza d’Amsterdam
desitjà arribar a Déu

polint lents
a les golfes
va travessar de sobte la cortina
i s’hi trobà cara a cara

va parlar llargament
(i quan parlava així
s’ampliava el seu coneixement
i la seva ànima)
feia preguntes
sobre el tema de la naturalesa de l’home

– Déu absort es tocava la barba

preguntà sobre la primera causa

– Déu mirà a l'infinit

preguntà sobre la darrera causa

– Déu va fer petar els dits
s’escurà el coll

quan Spinoza va callar
Déu digué

– parles molt bé Baruch
m’agrada el teu llatí geomètric
i també la sintaxi clara
la simetria dels raonaments
parlem una estona però
de les Coses Realment
Grans

– mira les teves mans
ferides i tremoloses

– et fas malbé la vista
en la foscor

– t’alimentes malament
vesteixes pobrament

– compra’t una casa nova
perdona els miralls venecians
que repeteixen la superfície

– perdona les flors als cabells
una cançó de borratxos

– tingués cura dels ingressos
com el teu col·lega Descartes

– sigues astut
com Erasme

– dedica un tractat
a Lluís XIV
tampoc no el llegirà

– apaivaga
la fúria racional
en cauen els trons
i s’ennegreixen les estrelles

– pensa
en la dona
que et donarà un fill

– veus Baruch
parlem de les Coses Grans

– vull ser estimat
pels incultes i els impulsius
ells són els únics
que de debò m’anhelen

ara cau la cortina
Spinoza es queda sol

no veu el núvol daurat
la llum a les altures

veu la foscor

sent com grinyolen les escales
passes que es dirigeixen cap a baix.


Zbigniew Herbert
Traducció de Xavier Farré.

Bon Nadal.

Del llit estant

- Mira... en aquesta època de l’any des del llit pots veure la constel•lació d’Orió.

- A l’estiu no es veu?

- No, a l’estiu es veu de matinada, i segons com no arribes a temps de veure-la abans que la llum del dia l’esmorteeixi.

(...)

- Veus aquella estrella vermellosa... la veus... és l’espatlla dreta d’Orió. És una gegant vermella es diu Betelgeuse.

I aquella blava es diu Rigel i és el genoll esquerre del caçador.

Si et fixes, Orió porta un cinturó format per tres estrelles... les veus... la gent li diu “les tres Maries”. Si no visquéssim a una ciutat veuríem com penja una espaseta del seu cinturó, però aquí a on vivim les llums es mengen el cel.

- A Sòria es veurien?

- Si a Sòria es veurien.

- I a Galícia?

- Si, a l'antiga casa del meus avis si.

- I al bosc?

- Si, al bosc també.

- On vas aprendre tu aquestes coses.

- Les vaig aprendre d’un llibre.

-Quin llibre?

-Un... però no el tinc.

-Per què?

- Perque el vaig deixar a una nena de la meva classe i no me'l va tornar.

- Busca’l a Internet.

- Si, això faré. Vinga va...  a dormir! bona nit.

(...)

- És molt gran Betelgeuse.

- Si, molt gran,

- Més gran que la Terra?

-Si.

- Més gran que el sol?

- Si.

- Com de gran?

- Molt gran.

- Però com de gran?

- ... doncs... doncs així de gran:

Els millors professors europeus.

A aquestes alçades, escoltar sencer “Els millors professors europeus” de Manel, ara que fins i tot els polítics diuen portar-los al reproductor de MP3, no deu ser el “colmo” de la modernitat.  Però un arriba a les coses quan pot.

I si J. Tens raó, recorden un xic a “Beirut”

Dolços somnis, bona nit.