Entrada al pont sobre el Rituerto.
Albocabe. Sòria, agost de 2024.
Fotografia V.M.
- o -
El pont en runes que l'any 2012 travessava per intentar accedir a Albocabe és ara una via ciclista i es travessa amb felicitat. Un lloc on arribar feliç quan el matí s'espolsa la frescor.
El 2012 vaig escriure:
La via estesa,
l’ossamenta assotada,
soc un funàmbul.
Sobre el balast punitiu
les travesses exsuden,
demanen al temps
que també a elles poleixi,
que també els sigui concedida
la beatitud dels còdols.
No hi haurà temps,
Ill fares the land.
- o -
Sota les travesses el riu és un record,
jo no sóc un dels seus còdols
però com un d’ells he estat polit
per dues aigües que en mi confluïen.
La d’un riu adult, educat per marges
assedegats, la d’un torrent
que només s’ha alletat d’ombra.
Recordo que cadascuna es malfiava de l’altra,
i el meu cos travessava la seva mútua
desconfiança com de les ànimes diuen.
Aquests són encara els meus rius,
l’esmeril present. En ells em dissolc
i m’escindeixo, i en ells,
per sempre llim, precipito.
I també:
“Defujo la carretera, busco un camí entre els camps que em condueixi al poble −avui només uns murs de pedra i vestigis de paret de tova− on va néixer el meu amic A. Indicis d’un camí que ja no existeix, com tampoc el destí al qual portaria. He arribat al senyal que indicava la presència de l’antiga via del ferrocarril que unia Calatayud amb Sòria. Apareixen les restes castrades del camí que buscava, no porten enlloc. Prenc la via. Se’m fa molt difícil caminar sobre el balast i les travesses supuren una sang malalta. Sento una certa aprensió, així doncs camino sobre els raïls, sobre l’esquelet de la via. Quan travesso l’antic pont sobre el Rituerto soc un funàmbul. El meu equilibri és precari, sempre ho és. A sota, el riu és malesa i oblit.”
- o -
Devesa oculta
Dibuixos de José Moreno
Papers de Versàlia,
Sabadell 2018.
