dilluns, 7 de juny del 2021

Molts d'aquests valors no els he conegut. Un poema d'Erri de Luca


La presència de l’aigua i el seu valor en la poesia d’Erri de Luca, un valor que coneix qui ha sabut fer de la terra eixuta quelcom fèrtil. Avui aquest poema m’ha fet pensar en el meu avi, que va conèixer el seu valor i tots aquests altres valors: el cansament de qui ho ha donat tot, el vi mentre dura el dinar, la clausura del monjo, l’assemblea de les estrelles, i si és clar, la hipòtesi que existeix un creador.

El poema, avui, m’ha portat el record de l’home del pit descobert que carretejava cubells fins l’hort; l’home que instal·lava dipòsits o s’inventava formes de rec; l’home que un dia m’oferí una cervesa i qui primer em va parlar de la mort fent servir una metàfora. L’home que estalviava secretament per oferir-se el caprici de la cultura. L’home que sabia del meu amor pels llibres i s’enorgullia dels meus viatges d’amor a Girona. L’home que va conèixer tots els valors que enumera el poema.


VALOR

Considero un valor cada forma de vida, la nieve, la fresa, la mosca.
Considero un valor el reino mineral, la asamblea de las estrellas.
Considero un valor el vino mientras dura la comida,
una sonrisa involuntaria, el cansancio del que ha dado todo,
dos viejos que se aman.
Considero un valor aquello que mañana no valdrá nada
y aquello que hoy todavía vale poco.
Considero un valor todas las heridas.
Considero un valor ahorrar agua, reparar un par de zapatos,
callar a tiempo, acudir a un grito, pedir permiso antes de sentarse,
mostrar gratitud sin recordar de qué.
Considero un valor saber dónde está el norte en una habitación,
saber el nombre del viento que está secando la colada.
Considero un valor el viaje del vagabundo, la clausura
de la monja, la paciencia del condenado, cualquiera que
sea su culpa.
Considero un valor el uso del verbo amar y la hipótesis
de que exista un creador.
Muchos de estos valores no los he conocido.



Erri de Luca

 

  - o -


Erri de Luca
Sólo ida. Poesía completa.
Traducció de Fernando Valverde Rodríguez
Seix Barral, Barcelona

dissabte, 5 de juny del 2021

“I wish I could show you how much you’ve grown”. Però només teniu disset anys.

Havia escoltat en diverses ocasions a Sharon van Etten al mentre conduïa, al programa matinal, fugint de la intempèrie de les notícies, però mai no m’havia parat a escoltar-la amb deteniment. Potser perquè avui ha aparegut el seu nom al quadernet de la guantera on apunto, amb la lletra que el temps del semàfor em permet, les cançons o els grups que he de buscar quan tingui respir, o potser perquè en fons la qüestió de retrobar-se amb el jo que hem sigut (i el que serem), una idea bellíssima i reparadora, plana per casa –apareix a un brevíssim curt del fill i també a alguns poemes–, he trobat commovedor aquest vídeo i també la cançó. M’agraden aquests arranjaments saturadíssims, i fins i tot els aires del vuitanta d’alguns teclats.  


Et veig tan incòmodament sola... m’agradaria poder mostrar-te quant has crescut (...) Et veig tant despreocupada,  però només tens disset anys... 

...només teniu disset anys.



SEVENTEEN
Kate Davis / Sharon Van Etten

I know what you wanna say
I think that you’re all the same
Constantly being led astray
You think you know something you don’t

Downtown hotspot halfway up the street
I used to be free, I used to be seventeen
Follow my shadow around your corner
I used to be seventeen, now you’re just like me

Down beneath the ashes and the stone
Sure of what I've lived and have known
I see you so uncomfortably alone
I wish I could show you how much you’ve grown

Downtown hotspot used to be on this street
I used to be seventeen, I used to be seventeen
Now you’re a hotshot hanging on my block
Sun coming up, who’s my shadow?

I know what you’re gonna be
I know that you’re gonna be
You'll crumble it up just to see
Afraid that you'll be just like me

Downtown hotspot halfway through this life
I used to feel free, or was it just a dream?
Now you’re a hotshot, think you're so carefree
But you’re just seventeen, so much like me
You’re just seventeen, you're just seventeen
Seventeen.

- o -

Sharon van Etten
“Remind me tomorrow”
Jagjaguwar, 2019.