dilluns, 23 de gener del 2012

dilluns, Maybelline

Sobtada glopada de tendresa aquest dilluns, a les set, al semàfor, quan la noia de l’Opel Corsa, es posa la màscara de pestanyes.

dimecres, 18 de gener del 2012

Castanyer. Tadeusz Rozewicz.

Transcric la versió complerta del poema de Tadeusz Różewicz, citat al post del dia 9 de gener. Jo crec que són uns versos que perfectament hagués firmat Amikhai, si hagués estat polonès, versos com ara: "i Déu omnipotent que va barrejar/ l'amarg amb el dolç/ penja en una paret desemparat/ i pintat malament".


I penso ara que la menció a Amikhai aquí, potser no sigui una acrobàcia: no debades ambdós poetes van compartir època i una vivència extrema.


- o -


CASTANYER

El més trist és anar-te’n
de casa una matinada de primavera
sense cap auguri que hi tornaràs aviat

El castanyer davant la casa plantat
pel pare creix a ulls veients

la mare és petita
i pots dur-la en braços


en un prestatge hi ha els flascons
en què les melmelades
com deesses de dolces boques
han servat el sabor 
de l'eterna joventut

l'exercit en un racó del calaix ja
fins que el món s'acabi serà de plom

i Déu omnipotent que va barrejar 
l'amarg amb el dolç
penja en una paret desemparat
i pintat malament
 
La infantesa és com la cara desdibuixada
d'una moneda d'or que dringa
amb so pur.


Tadeusz Różewicz,
(Traducció de Josep-A. Ysern i Lagarda).
Udols d’un llop de paper.
Edicions 96 Poesia.
La Pobla Llarga, 2010.

dissabte, 14 de gener del 2012

Cuando acaba septiembre. José Carlos Llop

La casualitat novament et porta a un descobriment lluminós. Una recomanació sense matisos.

La xarxa en va plena, però jo fins ara, desconeixia l'obra de José Carlos Llop, i ha estat un encert poder dedicar-me temps aquest Nadal passat, per assaborir aquest poemari curt i elegant.

Si, diguem que és poesia culta, però al capdavall són poemes lligats a la vida. Com quan es descriu  la pervivència del desig en versos com aquell de "Marcial Regresa a Hispania", que tant t'ha recordat a la poesia (secreta? Samizdat?) d'Álex Holgado, quan diu:

"No soporto envejecer -mientras el deseo
enciende la mente y el cuerpo no basta-,
"

 o com en aquest "vestit de flors"

EL VESTIDO DE FLORES

Como reyes antiguos
-David, por ejemplo
o Candaules- sabemos
que una mujer desnuda
detiene el mundo.
Que la vestimenta engaña
pero al revés: no es adorno
sino camuflaje.

                   Las mujeres
al quitarse la ropa
se convierten en diosas,
antiguas como esos reyes,
ya que en ese instante
cada mujer instaure un reino
hipnótico y al margen.

                  Hoy eras tú,
de quien nada sé, sentada
sobre las rocas rojas,
la piel oscura y ámbar,
cuando al ponerte de pie
y coger tu vestido de flores,
nos has ofrecido al mar
y a mí, como quien se regala,
de la nuca hasta el tobillo.

No he de olvidar nunca
tu cuerpo contra aquel vestido
de flores, como papel pintado
sobre un blanco africano,
que te ha ocultado poco a poco
con delicadeza
con que se embala una tanagra,
o un fresco tebano de la III Dinastía.

Y he vuelto a comprender, 

ya pasados los cincuenta,
el fin de Marco Antonio,
el destino de Urías,
o que Troya ardiera
por los cuatro costados.


(J.C. Llop)


Llegint el llibre no m'he pogut estar de recordar versos dels amics, ja he mencionat a l'Álex Holgado,  però també he tingut present en Toni Quero en la lectura del llibre, i també en Jorge Brotons, que hagués pintat amb aquarel·la uns versos com ara aquests del poema "Formentera":

"L'aigua turques i les sargantanes maragda
i això no és un tòpic, sinó un mantra
de la felicitat, si es pot dir felicitat
-parlam d'adults- a l'anestèsia de tot mal."

És bonic, penso, llegir un excel·lent llibre com aquest, amb l'eco dels versos dels amics fent companyia.



José Carlos Llop
Cuando acaba septiembre
Lumen, Barcelona 2011.

dilluns, 9 de gener del 2012

la mare és petita i pots dur-la en braços.

Intentaves entrar en la llum dels pares, però has acabat per recordar només la llum d’un bosc de castanyers prop a la casa dels avis. Aquella casa que la mare va deixar amb tretze anys per creuar sola la península.



Has pensat en aquests boscos de castanyers, els soutos ara inexistents gairebé, i en les castanyes bullides (bullós) que es menjaven a la nit, i al matí amb llet, “ni tan sols sabíem que era un menjar de pobres”.

Finalment escrius:


Bullós,
para quentar as mans tamén,
e co leite pola mañá.

A folla máis pequena,
e o froito daqueles bosques
dos que fuches arrincada.

Aqueles bullós,
queiman agora nas miñas mans
e a luz daquelas árbores nos ollos.

Eu intento entrar nela
coma unha bolboreta:
obstinada, cega.


V.M. Stramonium (2011)


I seguies intentant entrar en aquella llum tènue dessota dels castanyers quan llegeixes aquest vers de Tadeusz Różewicz:

El més trist és anar-te’n
de casa una matinada de primavera
sense cap auguri que hi tornaràs aviat

El castanyer davant la casa plantat
pel pare creix a ulls veients

la mare és petita
i pots dur-la en braços
(...)


Fragment de "Castanyer",

Tadeusz Różewicz,
(Traducció de Josep-A. Ysern i Lagarda).
Udols d’un llop de paper.
Edicions 96 Poesia.
La Pobla Llarga, 2010.

--

(c) de la Fotografia: "Blopsmen" a Flickr

diumenge, 8 de gener del 2012

Tot d'una, una altra cosa: Maria Coma

Tot d'una s'esdevé la sincronía. L'amiga et recomana que posis al buscador "Maria Coma" i dos dies després la trobes a la portada de l'Enderrock.  

Ara escoltes el disc a Bandcamp i penses que necessites una mica per acabar d'estimar-lo del tot. I això és bo, et dius,  i saps que acabaràs estimant-lo, que no cal fer-se tant el ronso.

Escoltant el disc, no pots evitar de recordar-te de la teva estimada Tori Amos, pero tampoc no fas de bé d'anar posant etiquetes tant de pressa tio, escolta i calla, doncs.


Aquesta nit, us deixo doncs que investigueu amb la Maria.





 I del seu primer disc, Linòleum, un cel salat...
 

dimarts, 3 de gener del 2012

Navidad en el bazar chino


La santa cena junto a los enseres del nacimiento:
un niño, un buey, un asno y un Judas.