Sendera de molses aquest matí, i el meu amor per elles, que amoroseixen la mirada i el tacte. Una forma de nostàlgia de la terra verda i dels murs de pedra, ara ja territoris de la infantesa, que reverbera en l’ànima del que avui camina.
Llibres per obrir a la tauleta.
Pensament estellat i papers a les butxaques.
Salta la veu com la veu d’una filla que salta.
Desig de silenci i de mans resseguint la roca,
desig de molsa, de núvols de tempesta,
de no sentir desig
ni la sang interferida a les temples.
inventari
V.M.
Devesa oculta
Algunes vegades,
molses benignes
habiten les paraules
dels poetes vells.
Aquestes però,
són un còdol tebi
a les mans de la traductora.
Em pregunto
si en l’íntima suplantació
que embasten,
les mans i el cos de la traductora
s’omplen també
de sargantanes esteses al sol.
Les mans de la traductora
impregnades del desig de l’home,
el desig de tots els homes,
elemental i antic.
La pell evocada,
moltes rialles
verdes i rodones.
El desig de l’home i tots els homes
fermenta aquí en una paraula sola:
“uvas”.
Imagino les seves mans quan tanquen el llum
en acabar,
i mai no s’acaba.
La traductora s’endinsa ara
en el brogit dels dies.
A la taula, resten els papers esvalotats
com els cabells de la que surt de l’habitació,
i no ha estat sola tota la tarda.
V.M. poema aparegut a la plaquette “sóc en l'antiga llar de”
Papers de Versàlia, Núm. Vers, Hivern 2009.
Al poema es reprodueixen alguns versos de Sis poemes a Tamar de Iehuda Amikhai, en la traducció de Manuel Forcano.
27/2/2021
