En David parla del camí de l’heura: encertadíssima imatge. Doncs bé, he tingut la sort de fer una part d’aquest camí al seu costat, i és una sort que ara els poemes de Devesa ressonin també en ell, que és allò que esperem quan els poemes et deixen anar la mà i inicien la travessa. Tot està embolcallat de llum, una aura de fortuna.
Agraït, doncs, David, per la teva lectura de Devesa. És tot un privilegi que hi dediquis una entrada al teu LlunÀtic.
 |
| Entrada del blog LlunÀtic |
