divendres, 21 d’agost del 2020

El cos, el bany, la vellesa... un poema de Toyo Shibata

Dutxo el pare. Sóc tendre però eficient. Ell no podrà pensar res similar a aquest poema que un dia vaig trobar fullejant a una llibreria. No vaig comprar el llibre aleshores, no el vaig llegir (carregat de prejudicis i atabalat com sempre) però ja aleshores em va commoure i li vaig fer una foto a la pàgina: els nostres actes remunten el temps:


JUNTOS EN EL CUARTO DE BAÑO

En el cuarto de baño
el día de Año Nuevo, al salir el sol,
La luz deslumbrante de la mañana
penetra a través de las gotas
en el cristal de la ventana.

Dejo que mi hijo sexagenario
lave mi cuerpo,
que es como un árbol seco.

Aunque no lo hace tan bien
como la asistenta,
cierro los ojos, encantada.

Como para ensayar el inicio del año,
a mi espalda oigo
tararear una canción.


Es la canción que te cantaba
cuando eras pequeño.

 

- o -

 


Toyo Shibata
Recoge la luz del sol con las manos
Aguilar, Madrid 2013