Fills d'un altre món

"...reminiscències d'un altre món", deia la cita de l'anterior entrada: Paraules per la meva filla. Que aixequi la mà qui alguna vegada no hagi tingut la certesa de l'exiliat, o del nàufrag...

Un poemet que vaig escriure a propòsit del naixement del meu primer fill. Com respondre a la seva mirada perplexa, només hores després de néixer?
A las dos horas de nacer
tus ojos eran los de un alienígena
que acaba de estrellar su nave
y sabe sin remedio: una vida por delante en un planeta hostil.

Aquella noche, yo no sabia como decirte
que nadie me esperaba ya
en mi planeta.

* * *
 

Aquest poema forma part del poemari "L'home que mira perplex/El hombre que mira perplejo"

Persépolis, una recomanació.

Una recomanació abans d'anar a dormir: Persépolis (el film) és una petita joia. Jo no sóc un aficionat al còmic (ara cal parlar de novel·la gràfica), però diria que la versió en paper de la història és una obra de pes.

Fotograma de Persèpolis de Marjane Satrapi

És ben sabut que "Persépolis" es basa en la biografia de la seva autora, Marjane Satrapi . En ella s'explica la vida d'una nena iraniana educada en una família de classe mitjana-alta d'esquerres.
La nena viurà la seva adolescència en una Europa hostil i retorna a l'Iran on estudiarà belles arts i d'on finalment haurà de marxar per la pressió de la vida sota un règim teocràtic. Les peripècies vitals estan perfectament encaixades en el context històric de l'Iran: el derrocament del Sha, l'ascens del règim dels Ayatolàs, i els vuit (!) anys de guerra amb l'Irak.

Que aquesta estúpida sinopsi no us enganyi, Persépolis és una història tendríssima, plena d'amor per la vida!! i no exempta d'un humor magnífic.


Així doncs, una petita recomanació abans d'anar a dormir.

Dolços somnis, bona nit.

Paraules per la meva filla

Aquesta tarda ha nascut la meva filla, i ja sura sobre el pit de la seva mare, com si fossin dos dofins.

Avui només citaré un passatge de "Moby Dick":

Els nens, mentre mamen, fixen plàcidament la mirada més enllà del pit,
com si portessin a un temps dues vides diferents
i, mentre prenen l'aliment de la carn,
el seu esperit encara s'esplaia
en les reminiscències d'un altre món.

Herman Melville, "Moby Dick".
Capítol 87 "La gran armada".

Nota: No he transcrit el fragment no tal i com apareix a la traducció de la que jo disposo, sinó en la transcripció que apareix al llibre de Carlos González, "Manual práctico de lactancia materna", ACPAM, Barcelona 2004.

Les fotografíes de Frank Hurley (l'Antàrtida III).

Fascinat, emocionat. Per fi he pogut veure en un format correcte les fotografies que Frank Hurley va prendre durant el dos anys que els homes de l’expedició de l’Endurance van passar abandonats a l’Antàrtida.

En definitiva, que aquesta tarda he visitat l’exposició “Atrapats al gel” que es pot veure fins el 24 de febrer de 2008 al museu marítim de Barcelona.

En resum: el 1914 una expedició capitanejada per Ernest Shackleton, va partir cap a l’Antàrtida per tal de fer la primera travessa a peu del continent. Al cap d’uns mesos l’Endurance va quedar atrapat al gel. Després de 400 dies el gel va destruir el vaixell. Aleshores la tripulació va transportar tot allò transportable (inclòs un petit bot) fins a terra ferma (l’illa elefant).

Quan ja portaven gairebé dos anys de resistència vuit dels tripulants van marxar per tal de trobar ajuda amb el petit bot (batejat James Caird). L'objectiu era arribar a l’illa de Georgia del sud, el que avui encara es considera una proesa de la navegació. Finalment, arribats a l'illa, els tripulants de la James Caird van haver d’encarar una travessa de 36 hores per una serralada no cartografiada per tal d’arribar a l’únic punt habitat de l’illa, una petita base balenera. A la fotografia l'avarament del James Caird, F.Hurley (Nat. Lib. Aust.)


L’expedició de rescat va arribar, no sense dificultats, uns mesos després: tots els homes de la tripulació van sobreviure.

A la tornada, l’any 1916, amb la primera mundial en marxa, els homes de Shackleton van ser rebuts amb indiferència. Bona part dels membres de la tripulació van allistar-se a l’exèrcit i alguns van morir a la guerra. Vegeu també (si voleu) l'entrada La Antártida I.


L’exposició és impressionant. Si per alguna raó no la podeu visitar, sapigueu que 10.000 fotografies de Frank Hurley es poden visitar i descarregar gratuïtament mitjançant el servidor de l’ Australian National Library.

Les imatges de l’expedició de l’Endurance són el millor de Hurley amb notabilíssima diferència. No importa si el que va fer abans o després fos mediocre, en si mateixes aquestes imatges justifiquen l’obra d’una vida.

* * *

Finalment:

"Men Wanted: For hazardous journey. Small wages, bitter cold, long months of complete darkness, constant danger, safe return doubtful. Honour and recognition in case of success."

Potser només sigui una llegenda que aquest sigui el text de l’anunci que Shackleton va publicar per a reclutar la marineria de l’expedició, al capdevall quina importància tindria si així fos?

Bona nit, dolços somnis. Petons rodons.

Un poema de Li Po (como ejemplo)

Toda traducción es una forma de lectura extrema. La traducción de textos poéticos es su mas arriesgada modalidad. Y aún, su expresión maximal es posiblemente la traducción de textos poéticos asiáticos.

El siguiente ejemplo aparece en la compilación de poemas japoneses sobre la muerte realizada y traducida por Yoel Hoffman (Y. Hoffman “Poemas japoneses a la muerte”. DVD, Barcelona 2001. Traducción de Eduardo Moga).

Se trata de un poema de Li Po (701-762), cuyo original consiste en unos ideogramas que Hoffmann, transcribe como

Autoconsolación

Frente a/ vino/ no/ distinguir/ crepúsculo/

caer/ flor-es/ apilar/ yo (mi)/ hábito

borracho/ levantar/ caminar/ valle/ luna/

pájaro-os/ volver/ hombre/ también/ escaso


La traducción propuesta (deberíamos hablar de interpolación?) es

Autoconsolación (Li Po).

Perdido en vino, no advertí el ocaso.
Los pétalos caían y se amontonaban en mi ropa.
Borracho me levanto y recorro el valle iluminado por la luna.
Los pájaros se han ido, y son pocas también las personas

Toma Ya!

(Il·lustració: Li Po recitant un poema. Tinta sobre paper, 79 x 30 cm. Museu nacional de Tòkio).


-----

Finalment, i ja que estava amb a qüestió dels poemes japonesos a la mort, anunciar-vos que el proper dissabte dia 10 a les 12h, es presenta al cementiri de Sant Nicolau de Sabadell la nova plaquette de Papers de Versàlia: “On el xiprer vigila”. Hi trobareu els auto-epitafis d'una quarantena llarga de poetes que han col·laborat.

Aprofito per dir-vos que la presentació de les plaquettes dels versàlia són obertes a tothom i són un petit però reconfortant moment. Queda apuntada la recomanació.

Les plaquettes del Papers de Versàlia es distribueixen de forma gratuïta a les llibreries amb llibreters perspicaços i a la Casa Taulé de Sabadell.


Dolços somnis, bona nit...