Ill fares the land - vii

I en el retorn, que l’única certesa sigui potser
la benignitat de la brisa i de l’ombra,
els peus descalços que busquen la terra,
la mà que s’hi atansa
com ho fa una dona madura
quan es treu la roba,
i és una ofrena.

- o -

Almenar de Sòria
2012-2015

Ill fares the land - vi

No dels tractats,
de l’ocre i la fatiga,
            tinta indeleble de les ànimes,
he après que ella sempre decep
amb temps més interessants
dels que mereixem.

La veu del filferro sibil·la en algun lloc.

M’estremeixo, sé que és pacient,
ella la rosegadora d’ossos.

Història

Ill fares the land - v

Ara que el dolor ens encadena a un present
sense redempció, que descendeixi sobre nosaltres
la vella dignitat de les mans.

Pasteu les nostres estelles,
feu-nos roms, més aspres que l’argila seca
i el rostoll,
               l’últim senyal que aquí hi visqueren.

tova

Ill fares the land - iv

Sota les travesses el riu és un record,
jo no sóc un dels seus còdols
però com un d’ells he estat polit
per dues aigües que en mi confluïen.

La d’un riu adult, educat per marges
assedegats, la d’un torrent
que només s’ha alletat d’ombra.

Cadascuna es malfiava de l’altra,
i el meu cos travessava la seva mútua
desconfiança com de les ànimes diuen.

Aquests són encara els meus rius,
l’esmeril present. En ells em dissolc
i m’escindeixo, i en ells,
per sempre llim, precipito.

Ill fares the land - iii

La via estesa,
l’ossamenta assotada,
sóc un funàmbul.

Sobre el balast punitiu
les travesses exsuden.

Demanen al temps
que també a elles poleixi,
que també els sigui concedida
la beatitud dels còdols.

No hi haurà temps, 
Ill fares the land.

Ill fares the land - ii

Fes-te lleu,
que cada passa
no sigui enyor
de la petja deixada.

- o -

Podeu descarregar la suite complerta aquí.

Ill fares the land - i

Camí incipient, la son
dels enfebrats, la lectura en tropell
en un vagó: passatgers i fòtils,
un trànsit. Salmòdia de sol,
sol, sol i terra esquarterada
a les dents i a cada plec.

Ill fares the land.

Hem caminat durant aquests anys pels Campos de Gómara. Els seus camps ens han acollit en la seva intensitat, al nostre pas han sortit guatlles, guineus, piocs i cabirols. Hem entrat als seus pobles abandonats. El vent ens ha esmussat els versos, ens hem fet roms com els maons de tova.

- o -

L’estiu i la tardor de 2012 vaig escriure una primera versió dels poemes que aniré transcrivint aquests dies, que van aparèixer amb el títol Tova al Quadern Ungaretti editat per Papers de Versàlia la primavera de 2013, i van ser escrits mentre al meu cap hi ballaven els poemes d’Ungaretti i les paraules de Toni Judt.

 

ACTUALITZACIÓ (2018): La versió definitiva de la suite apareix al recull “Devesa oculta” publicada per Papers de Versàlia (pp 10-20).

 

V.M.
Devesa oculta,
Papers de Versàlia,
Sabadell, 2018.