Girona, en companyia de les Osques que la vida deixa a les pàgines de l'amic David Madueño, amb qui comparteixo el camí de l'heura. El sol entra filtrat per l’atzar de les fulles del llimoner i un dels seus poemes ressona en els passatges encara frescos (als ulls les primeres proves de maquetació) del meu proper llibre.
El poema d’en David, al mirall de la memòria d’un de meu que, alhora, s’emmiralla en un de Ricard Mirabete.
No em puc estar de compartir certes sincronies.
ORGÀNICA
Tingues la ment orgànica.
Deixa que creixi i s’expandeixi
com les plantes urbanes
que s’esberlen a l’asfalt
en indrets inversemblants.
Això farà que no s’esgoti
en la recerca del sòl fèrtil
dessota de tant quitrà,
i arreli avui en la pols
i en l’ombra del demà.
David Madueño
- o -
He vist el miracle homeopàtic
d’unes flors
insolents i arbitràries
com una gràcia.
Creixien, també elles,
a les esquerdes.
V.M.
Aquest poemet el vaig escriure a la pàgina on es troba el poema A l’arrel del recull de poemes Radar de Ricard Mirabete, sota l’influx dels poemes de Fragments sobre el blanc de la paret, que van sortir al Quadern Emily Dickinson de Papers de Versàlia.
A L’ARREL
Creixes en les esquerdes
entre parets altes i brutes
a l’arrel de veus sense tronc.
La sola casa on tot es fascina.
De matí la llum diàfana
i un paisatge desert.
Quan és fosc la boira
i cadires blaves.
Un ample vent metàl·lic et travessa l’espinada tota.
Ricard Mirabete
David Madueño,
Osques.
Témenos edicions,
Barcelona 2017.
Radar.
Témenos edicions,
Barcelona 2012.
Devesa oculta,
Papers de Versàlia,
Sabadell 2018 .
