divendres, 26 d’agost del 2011

José Moreno, un quadern

Sostens el quadern, més petit del que pensaves, com sostindries objecte sagrat.

No, no havies tingut en compte que aquí també l'olor i el tacte juguen. Així que olores i resegueixes amb prudencia les textures que impregnen les pàgines.

Et diu que tot és resultat de l'atzar: el paper, de mala qualitat, traspuava taques d'oli al revers de cada dibuix. De sobte va veure l'efecte indesitjat podia ser un nou punt de partida, i és aquesta seqüencialitat el que dóna al quadern una unitat.


Surts commogut. Tens ganes que tothom pugui tenir-lo a les mans, que tothom pugi tocar l'aspror del paper, l'olor de l'oli i el dissolvent, veure els relleus dels diferents materials.

Tens ganes, en definitiva, de no tanta clandestinitat, no tant samizdat.

-o-

Dibuixos d'un quadern de José Moreno;






Un exemple del procés: pàgina 3 i el seu revers, la pàgina 4.

dijous, 25 d’agost del 2011

Dignitat

A la fotografia observem una visita mèdica al passadís de del CAP "Ernest Lluch" de Viladecavalls, tancat per Boi Ruiz i el "govern dels millors" i re-obert pel personal sanitari, que hi treballa de forma voluntaria.


La notícia l'he trobat a aquesta entrada del bloc de la professora Àngels M. Castells.  No sé si com diu la professora, "aquest és el camí", peò en tot cas felicito als metges, inferemeres i auxiliars del CAP per la seva dignitat i professionalitat.  Ah, també podeu veure la notícia, tal i com la dona TV3.


Podem decidir alguna cosa el ciutadans?

Personalment crec que no és cert que els estats hagin de tenir un  "dèficit proper a zero",  diguin el que diguin: repetició no vol dir demostració. En particular no crec que els països hagin de tenir dèficit zero en un moment de profunda crisi (causada per l'ambició i l'actitud depredadora dels sectors financers) quan els serveis públics són més necessaris que mai per tanta gent. Podeu llegir un article interessant aquí:

En tot cas, la qüestió d'aquesta reforma de la constitució ad hoc segons l'ortodòxia neo-liberal em sembla una qüestió de prou profunditat, pels efectes estructurals que tindrà, com perquè els ciutadans siguem consultats. De què tenen por els diputats, de la democràcia potser? 

Per aquest motiu he recolzat AQUEST manifest promogut pel professor Vicens Navarro per demanar que si els partits polítics volen modificar la constitució en aquest sentit, com a mínim es convoqui un referèndum. Per aquesta raó us demano que considereu lapossibilitat d'enviar una carta als diputats del congrés per tal de demanar-lo, en el cas que vulguin tirar endavant aquesta iniciativa.


dimecres, 24 d’agost del 2011

però també hem fet volar estels en dies lluminosos





Parla’m amb la llengua que coneguis,
encara que sigui la llengua dels àngels
i jo una campana de bronze.

De com hem caminat pels carrers de ciutats
que mai no han estat la nostra,

i en dies lluminosos
hem fet volar estels.

Diumenges lents,
abans que el monstre ens segrestés
els dies que condueixen
a un altre diumenge lluminós.

Hem conegut el silenci
dels dies feixucs,
però també hem fet volar estels,

i Sara tenia noranta anys.

VM,
de Liquen.




Fotografies de V.M.

diumenge, 21 d’agost del 2011

Elles escrivien cartes.

Un dels meus llibres de capçalera: "Pobo de noite" una recopilació de poemes de 1980 a 1995, de Manuel Rivas. L'estiu és també temps per fer-se acompanyar dels poemes que ens conformen, que ens han fet créixer.

Penses en el mar, que ahir es mostrava juganer i poderós. Miraves el fills amb precaució: El mar/la mar que a la terra dels meus avanpassats donava i llevava la vida.

VIÚVAS DOS VIVOS


Elas escribían cartas
con abrentes de mel e biscoito
e chegaban postais con vermellos trolebuses,
xardíns de acuarela.
cadelos de algodón.
e una parella absurdamente feliz
enriba da ponte de Westminster.

Manuel Rivas
Pobo de Noite,
Antoloxía poética (1980-1995)
Xerais, Vigo 1998.

Assajo una traducció:

LES VÍDUES DELS VIUS

Elles escrivien cartes
amb trencs d’alba de mel i bescuit
i arribaven postals amb troleibusos vermells
jardins d’aquarel·la
gossets de cotó fluix
i una parella absurdament feliç
sobre el pont de Westminster.

- o -

Traducció al castellà:

El pueblo de la noche y mohicana revisitada
Traducció de l'autor y Dolores Vilavedra.
Punto de Lectura.
Madrid, 2004.

dissabte, 20 d’agost del 2011

Perplex a Google Books

Fa uns mesos em va fer certa gràcia trobar "Perplex" a Google Books.

El podeu llegir aquí:



V.M.
L'home que mira perplex
Papers de Versàlia,
Sabadell 2008.