Cuán fácil es extraviarse.

Pàgina 114

 “Es comprensible que mucho de la historiografía de la ciencia trate de sus exitos, de sus afortunados descubrimientos accidentales, de sus brillantes deducciones o grandes y mágicos avances que imprime un Newton o un Einstein. Pero no creo realmente posible comprender los éxitos de la ciencia sin comprender cuán difícil es, cuán fácil es extraviarse, cuán arduo es saber en cada momento qué es lo próximo que debe hacerse.”

S. Weinberg

Los tres primeros minutos del universo

Traducció de Néstor Minguez.

Alianza Editorial

Madrid 1991

En relació al descobriment accidental de la radiació còsmica de microones per part de Penzias i Wilson el 1965, un descobriment fonamental per a la moderna cosmologia, i el fet que aquest descobriment no s’hagués produït com a conseqüència natural dels treballs de Gamow, Alpher, Herman i Follin als anys quaranta, i a Zeldovich, Hoyle,  Tayler i altres de forma independent als seixanta.

Llegint, en la possibilitat d'un silenci.

Agost és la possibilitat d’un silenci. En aquest cas el silenci de les extensions sense fi dels camps de Castella.

Hem passat fred, hem fet volar estels, hem contemplat els estels a ull nu i hem repetit els seus noms que esclaten a la boca.  El no tant jove pare, però, viu bona part del dia al seu món insondable.  

“El hombre perro”, de Yoram Kaniuk, era una recomanació postergada per als migdies d’aquest agost, i també una advertència: “no és un llibre apropiat per l’estiu encara que estigui impregnat de la calor del desert”. Però Agost és la possibilitat d’una mica de silenci, i a fora el sol i el vent castiguen, La filla dorm... la possibilitat d’un silenci.

“El hombre perro” es llegeix estremit i fascinat i alhora. Un llibre dolorós i hipnòtic també. Una novel·la dura i complexa sobre les conseqüències de l'holocaust que transcendeix allò que es coneix com a literatura concentracionària (maleït invent d’un segle maleït). No, “El hombre perro” no va per aquí, em penso. És un humaníssima reflexió sobre la nostra debilitat i la nostra força, i també un llarguíssim i encertat al•legat contra Déu, que només es pot es fer des de la creença. Una novel·la profundament espiritual i profundament humana, i també un cant a l’amor omnipotent.

Adam Stein, el protagonista, és un home que sobrevisqué al camp de concentració fent de gos del seu comandant i distraient als presoners que anaven a les càmeres de gas (entre ells la seva dona i la seva filla). La història transcorre a finals dels cinquanta a un hospital psiquiàtric per a supervivents de la Shoah, situat al Nègev.

L'estil és sensacional, complex i avantguardista (va ser escrita als anys seixanta i l’època en la que va ser escrita es deixa notar). El discurs oscil·la abruptament entre una lucidesa sublim i el pur galimaties, però dosificat i eficaç. És el discurs d'un home malalt; d’un messies enfonsat; del revers tenebrossíssim de Don Quixot (compte, la demència només és fascinant a la literatura!). Adam Stein, un personatge impressionant, una creació literària portentosa.

Agost, la possibilitat d’una mica de silenci. Seguim en ell...

Yoram Kaniuk
"El hombre perro".
Traducció de Raquel García Lozano.
Libros del Asteroide
Barcelona, 2007.