Huellas de pájaro grabadas en la piedra.

Carta d'E.D. a H.H. Jackon amb el poema 'A route to evanescence'.
Font: Amherst College Archives and Special Collections

Pàgina  40 (del pròleg)

 "(...) es fascinante comparar los manuscritos de la primera época con los de la última, y ver cómo cada vez se separan más las palabras entre sí e incluso las letras, dando su escritura la sensación de huellas de pájaro grabadas en la piedra".

Margarita Ardanaz,
del pròleg a:

Emily Dickinson
Poemas.
Traducció de Margarita Ardanaz
Cátedra, Madrid 2007.

Pàgina d'un dels fascicles d'E.D. amb el poema 'I heard a fly buzz - when I died'
Font: Amherst College Archives and Special Collections

 - o -

El 27 d'abril, a tres quarts de set, Papers de Versàlia presentarà a la Casa Taulé de Sabadell el 'Quadern Dickinson'. I el dia 30 de maig ho farà a l'Institut Nord-Americà de Barcelona (Via Augusta 123) a dos quarts de vuit.

Protected only by the kindness of your nature

a l'Anna

Casual retrobament amb aquesta cançó que m'estremeix i que aquests dies sona al meu cap. Aquesta cançó que sempre em fa pensar en tu, Anna. Gràcies, i un petó.



YOU ARE MY SISTER

You are my sister, we were born
so innocent, so full of need.
There were times we were friends but times I was so cruel,
each night I'd ask for you to watch me as I sleep.

I was so afraid of the night,
you seemed to move through the places that I feared,
you lived inside my world so softly
protected only by the kindness of your nature.

You are my sister
and I love you,
may all of your dreams come true.
 
We felt so differently then, so similar over the years:
the way we laugh the way we experience pain,
so many memories, but theres nothing left to gain from remembering
faces and worlds that no one else will ever know.

You are my sister
and I love you,
may all of your dreams come true:
I want this for you.
They're gonna come true (gonna come true)


You are my sister
Antony and the Johnsons
I am a bird now.
Secretly Canadian, 2005.

Per dinar, i en soledat, preferim el bol al plat

Per menjar en soledat el dinar reescalfat, agafo un bol transparent. No sé si perquè així els aliments s'arrauleixen al fons del bol, o perquè així dinaré arraulit, jo també, tant se val. Al cap i a la fi, som fidels hereus de les històries que ens hem explicat, i jo vaig créixer fascinat per les històries falses d’un jove lama que menjava en una escudella que portava sempre entre les seves robes.

Així doncs, dinant aquest migdia en soledat, m’ha vingut a la ment l'elegant fragment d’un poema de Tess Gallagher (Al noroeste por el noroeste/Northwest by northwest) que transcric

“Para comer, y en soledad, preferimos
el bol al plato, por su
amontonamiento, por la elegancia con que ofrece
lo que apenas abarca (...)”

A la pàgina, la 94, hi ha una nota meva del març de 2007 que diu: “la traducció supera l’original” (*).

“For eating, as with loneliness, we prefer
the bowl to the plate, for its
heaping up, its shapeliness of offering
what it half encloses (...)”

I és que val a dir que el treball de l’Eduardo Moga en la traducció de “El puente que cruza la luna” és realment esplèndid, digne de reconeixement.

Tess Gallagher.
El puente que cruza la luna,
(Traducció d'Eduardo Moga).
Bartleby. Madrid, 2006.

- o -

(*) Avui no sabria ben bé què pensava jo quan vaig escriure la nota al marge, crec que recordo el moment en que la vaig escriure: esperava torn per ser atès en un consultori mèdic (qui diu que cal esperar a un moment especial per llegir poesia? No hi ha moments especials), però no recordo el meu estat d'ànim. 

Aquesta plètora revelada.

a M.R.A.

El teu correu
em remet a llum tènue de Hammershøi,
l’epifania
de la pols en suspensió.

Tots aquests mons,
aquesta plètora
revelada,
que es bressolen
complaguts en els seus vòrtexs,
indolents i fascinats
com l’home a qui embolcallen,
i en qui sobtadament reverbera
una nostàlgia,
    veus, pregàries, fragments
    (desapareix).

Queda un esclat,
una fulguració,
la certesa del besllum
i de l’instant:
    un eco.

Veus, pregàries, fragments.


V.M. Stramonium (2011)

La fotografia de la pintura de V. Hammershøi és d’Ole Woldbye i Pernille Klemp, pertany a la col·lecció de pintors danesos del museu Ordrupgaard.