 |
| Fotografia de l'article “Josep-Ramon Bach, el poeta instintiu”, de V. Obiols, diari Ara 13/01/2018. |
Arriba el missatge de l’amic amb la notícia que ens ha deixat el poeta Josep-Ramon Bach, i “el camí de l'heura(*)” tremola. Ens quedem amb una tristesa gairebé incompatible amb allò que transmet la poesia del mestre: l’amor per la vida (el desig i el sofre) i l’amor per l’amor.
Si algú arribés a aquesta pàgina i no conegués l’obra del poeta estaria de bona sort perquè sempre ha estat, i ho seguirà sent, un bon moment per acostar-se a aquesta poesia singular dins la singularitat, ja que cadascun dels llibres d’en Josep-Ramon és una peça única tant formalment com temàticament, i al mateix temps la seva veu és també única dins del cor de veus que és l’univers poètic. Així doncs, si us voleu acostar al seu univers podríeu per exemple, mirar d’aconseguir L'Ocell Imperfecte (Columna 1996), El laberint de Filomena (Proa 2010) o bé Versions profanes (Pagés 2010), de fet qualsevol dels seus llibres. Serveixi aquesta entrada curta i adolorida, com a invitació.
Jo avui em quedaré amb algun dels passatges d’un llibre que en Josep-Ramon va regalar a la meva filla, un llibre que anàvem llegint abans d'anar a dormir, i també amb aquest poema obert a l’atzar (del poeta enjogassat transvestit de l’Il·luminat Allama Prabhu)
S’ha fet fosc
sobre la mà que t’agafa.
I a dins l’ull que et mira
i en el cor que et recorda.
Amb el Senyor de la Balma
hem compartit el vespre
tot mirant les estrelles.
Bon viatge poeta, de ben segur que ens retrobarem tot mirant les estrelles des del revers del tapís.
Josep-Ramon Bach
Versions profanes.
Pagès editors,
Lleida 2010
- o -
Actualització (9/4/2020). El poeta David Madueño, dedica l’encertat poema “Escriure’s” com a homenatge al Josep-Ramon, acompanyat d’unes imatge de vídeo. El trobareu al seu bloc: LlunÀtic.
- o -
(*) El camí de l'heura és el títol d'un poema de David Madueño, publicat al seu llibre Els murs incerts (un llibre a on en Josep-Ramon també és present). Una imatge que li he anat manllevant, per magnífica i que jo assimilo a la companyia, a la fraternitat d'aquells amb els que fem el viatge.
