Textures, encara. Tres fotografies d’Albert Mañosa

Aquests dies el meu fill Albert em parla de la seva mirada, de com voldria que la seva mirada fos la seva vida: podria ser d’una altra manera?

M’interessa, és clar, tot el que avui m’explica, però sobretot sento fascinació per veure amb els seus ulls i em sento estremit per la continuïtat amb aquelles primeres fotografies quan era un infant que jugava, amb el ressò en el temps d’aquella resposta inversemblant.

Miro avui doncs, novament, amb els ulls del fill, i comparteixo tres de les seves fotografies. Tres textures diferents. Tres capbussades a la seva ànima.

 

Nocturn.
Albert Mañosa (2020)

Presagi.
Albert Mañosa (2020)

Trencadís.
Albert Mañosa (2020)

 

 

 

Comptem, un poema de Sònia Moll

 
La passada primavera, vencent una certa resistència, una certa por segurament,  vaig rellegir “I Déu en algun lloc” de la poeta Sònia Moll. Sabia que el llibre hauria canviat per mi d’ençà de la primera lectura. És clar que sis anys enrere, quan vaig llegir els poemes per primera vegada podia acompanyar la lectura “sentint amb” (compadint, doncs) el dolor de la lenta pèrdua de la mare, però ara era el meu pare el que lentament marxava entrant en un silenci cada cop més dens (el diagnòstic era una sentència: demència frontal). La lectura havia de ser diferent, doncs, llegida ressonant des de l’entranya...aquesta era la meva por, la meva reticència: obrir el llibre seria, potser, enfrontar-me a una forma d’autobiografia, a una nova constatació del meu present.

Amb el pare també comptàvem: “Aquesta nit toca fer els deures!”. Però els exercicis d’estimulació cognitiva, els deures, esdevenien cada cop més indesxifrables: les frases òbvies s’anaven convertint en enigmes, les relacions evidents inescrutables, els càlculs simples... inabordables. I així, un dia ja no pots comptar monedes, ni entendre el canvi, les paraules s’esborren i els carrers recuperen noms de fa cinquanta anys i t’envolta una estranya pau, que és pau, però alhora és una boira. 

Avui, però, fa sis mesos: a casa seguim comptant.



COMPTEM

Comptem, mare?

Dos, cuatro, seis, ocho...

Saltes de nombre en nombre
Com devies saltar les escales del teu barri,
del mar al cerro i del cerro al mar.
T’imagino les trenes rosses
fent saltirons damunt de les espatlles
i el vestit
i la llum
i les sandàlies
-quan sigui gran
vull ser tan bonica com tu.

M’arrisco?
Comptem, mare!

Diez, ocho, seis, cuatro...

Calles.

No podré sostenir mai

aquest silenci.

 

(Sònia Moll)

- o -

Sònia Moll Gamboa
I Déu en algun lloc.
Jardins de Samacanda #73
Cafè Central i Eumo editorial,
Vic 2014.

“un llenguatge que aprenem els uns dels altres com una tribu”, un breu passatge de Chus Lago

 

En arribar a casa, l’Anna comparteix amb nosaltres un bonic passatge del llibre que està llegint, “El espejo de hielo” de l’apinista Chus Lago. En ell l’escaladora compara la grandiositat del mapa de l’Antàrtida que va ver servir a la seva expedició en solitari amb el detall de les ressenyes d’escalada. És un passatge preciós i inspirat que he volgut compartir, des de l’agraïment a l’Anna per la troballa.

p. 131

“En contraposición a aquel mapa que excedía mi escritorio, como si se tratara de un mantel de cocina, estaban los pequeños y detallados croquis de las vías de escalada, tal vez los más pequeños que puedan existir sobre el terreno en el mundo, con sus dibujitos de grietas, chimeneas, techos, árboles y matojos de hierba en mitad de la pared o vetas de agua, hechos a mano y que pasaban de un escalador a otro. Los croquis de las vías de escalada podían mostrar un itinerario de apenas unos metros o de cientos, un camino vertical sobre el terreno, una especie de faro que ilumina el laberinto de una pared. Los croquis de escalada llevan impresos en sus pictogramas la información no solo del camino a seguir sino también de cómo hacerlo, un maravillo lenguaje que aprendemos unos de otros como una tribu.”

 

Procés d’elaboració d’una ressenya de l’escalador Armand Ballart,
extret del seu blog “Teràpia vertical”

 - o -

Chus Lago.
El espejo de hielo.
Ediciones Desnivel
Madrid, 2020.