dimecres, 25 de juliol del 2012

s'hi enfilava l'insecte, bell, sagrat, cridat a ser pel pa i la paraula. Un poema de Joan Duran i Ferrer


Hi ha poemes que un guarda a la memòria, com a diuen que es guarden algunes peces de roba, com a fons d'armari. És el que em passa amb aquest poema pertorbador d'en Joan Duran i Ferrer, que vaig llegir per primera vegada a la plaquette "Sóc a l'antiga llar de" de PdV, i que l'autor a inclòs a un recull, del que he tingut notícia avui.

I, per alguna raó que no conec, avui tinc aquest xiu-xiu al cap, i per alguna raó el vull compartir.


AL PRINCIPI EXISTIA LA PARAULA.

Era estiu i buscàvem els caus
de formigues amb l'esquer
del pa. Xiu-xiu feia, recordo.
Ara dic que entre llengua i dents
l'aire m'articulava, prenyant,
el primer de tots els significats
que després em serien possibles.
Res d'això, però, seria digne
d'un poema si no hagués llegit
d'uns versos de Pinkhas Sadé
que
Déu no parla als homes
sinó amb dues paraules.
I La primera és amor, diu.
D'aquell temps, però, jo només
en recordo el xiu-xiu. O també
que la fi, llavors, era domèstica,
vagament infantil, d'orina
i pols com la matèria d'un déu
pronunciant-me que obrís la mà:
s'hi enfilava l'insecte, bell, sagrat,
cridat a ser pel pa i la paraula,
tant se val si per amor o xiu-xiu,
mentre la carn dels dits, fent tenalla,
discriminava mort i carícia
d'entre dues formes de dir pressió.

 La primera és amor, deia el poeta.
I
la segona, mort, ens conclou.

Joan Duran i Ferrer
Natural delit
Edicions del Salobre
Port de Pollença.

i

Plaquette "Sóc a l'antiga llar de"
Núm vers, hivern 2009.
Papers de Versàlia,
Sabadell, 2009.


dissabte, 14 de juliol del 2012

los otros me los he ido tragando para que crezcas conmigo


Potser perquè en aquests moments sóc més conscient de la meva edat que fa un temps, m'arriba tant aquest poema de la María Isabel García Marco:
 

EDADES

cuando nuestros huesos
se acercan
tienes treinta años
cuando sonríes pícaro
una sí    una no
tienes treinta años
pero cuando ya
no hay ni piel
ni nada
entonces
tienes treinta años

porque he ido aspirando
de los jóvenes dientes
de tu boca abierta
dos seis ocho
alientos  y ahora
tienes treinta años
aquí
          los otros
me los he ido tragando
para que crezcas conmigo



María Isabel García Marco:
Intentos poèticos no natos.
post del 20 de juny de 2012.

divendres, 6 de juliol del 2012

La meva ànima llisca silenciosa com un cometa: un poema de Tomas Tranströmer.


De Gènova, I. em porta un petit gran regal, una deliciosa edició en italià de “Den stora gåtan” (El gran misteri) de Tomas Tranströmer. Moltes gràcies de nou, per pensar en mi. Poca cosa en català, és clar, del Premi Nobel, amb l’excepció d’aquesta edició de la que parlava amb finesa premonitòria en David Madueño.

En obrir el llibret, com una constant, em trobo amb la necessitat d'explicar-se de la traductora:

“Tradurre poesia è un compito difficilissimo, talvolta impossibile. Ma, come tomas Tranströmer stesso afferma: ‘Dal punto di vista teorico, la traduzione poetica può considerarsi un’assurdità. Ma in pratica dobbiamo credere nella traduzione della poesia’, è necessario assumersi questo arduo compito, spesso rischioso.”

Cal no perdre de vista, que la forma predominant a “El gran misteri” és el Haiku, i que la traductora ha respectat l’estrica forma 5-7-5 en la seva versió, la qual, des del desconeixement de l’italià, em sona magnífica.

Aquest vespre, per una estranya ressonància personal, opto per aquest poema que obre el volum.

Dolços somnis d'estiu, bona nit.


ÖRNKLIPPAN

Bakom terrariets glas
reptilerna
underligt orörliga.

En kvinna hänger tvätt
i tystnaden.
Döden är vindstilla.

I markens djup
glider min själ
tyst som en komet.

Tomas Tranströmer.
Den stora gåtan, 2004.

Si voleu sentir el poema en suec, seguiu aquest enllaç.

-o-

LA ROCA DE L’ÀGUILA

Rere el vidre del terràrium
el rèptils
estranyament immòbils.

Una dona estén la bugada
en silenci.
La mort resta sense alè.

En les profunditats de la terra
la meva ànima llisca
silenciosa com un cometa.

... a partir de la traducció de Maria Cristina Lombardi, que reprodueixo a continuació, i també d’aquesta versió en anglès (deguda a Robin Fulton).

-o-

LA ROCCIA DELL'AQUILA

Dietro il vetro dell'urna 
i rettili
stranamente fermi.

Una donna stende il bucato
nel silenzio.
La morte è immobile.

Nelle profondità della terra
scivola la mia anima
silenziosa come una cometa.

Tomas Tranströmer
Il grande Mistero
Traducció de Maria Cristina Lombardi.
Crocetti Editore,
Milà, 2011.