Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Almenar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Almenar. Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 d’agost del 2024

Or


 

Entrada al pont sobre el Rituerto.
Albocabe. Sòria, agost de 2024.
Fotografia V.M.


 
- o -

El pont en runes que l'any 2012 travessava per intentar accedir a Albocabe és ara una via ciclista i es travessa amb felicitat. Un lloc on arribar feliç quan el matí s'espolsa la frescor.
 

El 2012 vaig escriure:


La via estesa,
l’ossamenta assotada,
soc un funàmbul.

Sobre el balast punitiu
les travesses exsuden,

demanen al temps
que també a elles poleixi,
que també els sigui concedida
la beatitud dels còdols.

No hi haurà temps,  
Ill fares the land.



- o -
 
Sota les travesses el riu és un record,
jo no sóc un dels seus còdols
però com un d’ells he estat polit
per dues aigües que en mi confluïen.

La d’un riu adult, educat per marges
assedegats, la d’un torrent
que només s’ha alletat d’ombra.

Recordo que cadascuna es malfiava de l’altra,
i el meu cos travessava la seva mútua
desconfiança com de les ànimes diuen.

Aquests són encara els meus rius,
l’esmeril present. En ells em dissolc
i m’escindeixo, i en ells,
per sempre llim, precipito.



I també:


“Defujo la carretera, busco un camí entre els camps que em condueixi al poble −avui només uns murs de pedra i vestigis de paret de tova− on va néixer el meu amic A. Indicis d’un camí que ja no existeix, com tampoc el destí al qual portaria. He arribat al senyal que indicava la presència de l’antiga via del ferrocarril que unia Calatayud amb Sòria. Apareixen les restes castrades del camí que buscava, no porten enlloc. Prenc la via. Se’m fa molt difícil caminar sobre el balast i les travesses supuren una sang malalta. Sento una certa aprensió, així doncs camino sobre els raïls, sobre l’esquelet de la via. Quan travesso l’antic pont sobre el Rituerto soc un funàmbul. El meu equilibri és precari, sempre ho és. A sota, el riu és malesa i oblit.”


- o -

 

   V.M.
   Devesa oculta
   Dibuixos de José Moreno
   Papers de Versàlia,
   Sabadell 2018.

 

diumenge, 18 d’agost del 2024

Recer

 

Safareigs d’Almenar de Sòria, 18/08/2024.
Fotografia V.M.


divendres, 28 d’agost del 2015

Ill fares the land - vii





I en el retorn, que l’única certesa sigui potser
la benignitat de la brisa i de l’ombra,
els peus descalços que busquen la terra,
la mà que s’hi atansa
com ho fa una dona madura
quan es treu la roba,
i és una ofrena.




- o -

Almenar de Sòria
2012-2015


dijous, 27 d’agost del 2015

Ill fares the land - vi





No dels tractats,
de l’ocre i la fatiga,
            tinta indeleble de les ànimes,
he après que ella sempre decep
amb temps més interessants
dels que mereixem.

La veu del filferro sibil·la en algun lloc.

M’estremeixo, sé que és pacient,
ella la rosegadora d’ossos.

Història

dimecres, 26 d’agost del 2015

Ill fares the land - v




Ara que el dolor ens encadena a un present
sense redempció, que descendeixi sobre nosaltres
la vella dignitat de les mans.

Pasteu les nostres estelles,
feu-nos roms, més aspres que l’argila seca
i el rostoll,
               l’últim senyal que aquí hi visqueren.




tova

dimarts, 25 d’agost del 2015

Ill fares the land - iv




Sota les travesses el riu és un record,
jo no sóc un dels seus còdols
però com un d’ells he estat polit
per dues aigües que en mi confluïen.

La d’un riu adult, educat per marges
assedegats, la d’un torrent
que només s’ha alletat d’ombra.

Cadascuna es malfiava de l’altra,
i el meu cos travessava la seva mútua
desconfiança com de les ànimes diuen.

Aquests són encara els meus rius,
l’esmeril present. En ells em dissolc
i m’escindeixo, i en ells,
per sempre llim, precipito.

dilluns, 24 d’agost del 2015

Ill fares the land - iii




La via estesa,
l’ossamenta assotada,
sóc un funàmbul.

Sobre el balast punitiu
les travesses exsuden.

Demanen al temps
que també a elles poleixi,
que també els sigui concedida
la beatitud dels còdols.

No hi haurà temps, 
Ill fares the land.



diumenge, 23 d’agost del 2015

Ill fares the land - ii







Fes-te lleu,
que cada passa
no sigui enyor
de la petja deixada.





- o -


Podeu descarregar la suite complerta aquí.


divendres, 21 d’agost del 2015

Ill fares the land.





Hem caminat durant aquests anys pels Campos de Gómara. Els seus camps ens han acollit en la seva intensitat, al nostre pas han sortit guatlles, guineus, piocs i cabirols. Hem entrat als seus pobles abandonats. El vent ens ha esmussat els versos, ens hem fet roms com els maons de tova.






- o -

L’estiu i la tardor de 2012 vaig escriure una primera versió dels poemes que aniré transcrivint aquests dies, que van aparèixer amb el títol Tova al Quadern Ungaretti editat per Papers de Versàlia la primavera de 2013, i van ser escrits mentre al meu cap hi ballaven els poemes d’Ungaretti i les paraules de Toni Judt.
 
ACTUALITZACIÓ (2018): La versió definitiva de la suite apareix al recull “Devesa oculta publicada per Papers de Versàlia (pp 10-20).


 
V.M.
Devesa oculta,
Papers de Versàlia,
Sabadell, 2018.

 

dimarts, 24 de setembre del 2013

Encara els meus rius, l'esmeril present.






Primera escena. 

La Galícia il·luminada pel record. Tinc setze anys, M.A.B. ha vingut a buscar-me amb el seu 124. Ara som allà a on el Neira i el Miño conflueixen. Em trec la roba, nedo. Una serp treu el cap i neda a pocs metres de mi. El Neira és un rierol alegre i emboscat, la seva aigua és gèlida com ho són les aigües encara amniòtiques dels rius infants. El Miño sembla arribar cansat a l’encontre. Les dues aigües conflueixen, però durant molts metres segueixen caminant una al costat de l’altra plenes de recel. Nedo, travesso el mur invisible que han decidit bastir i conservar: una part del cos pertany a unes de les aigües, l’altre part a unes altres. Un moment de comunió, i també una imatge d'escissió.


Segona escena. 


Campos de Gómara. Intento arribar a A., el poble, avui unes runes, a on va néixer el meu amic A.B.A. Fa dies que als matins camino sota el sol. Porto els poemes de L’alegria i Sentiment del temps als llavis.

L’Isonzo scorrendo
Mi levigava
Come un suo sasso

Ara camino sobre l’esquelet d’una via abandonada. Quan travesso el pont sóc un funàmbul. El meu equilibri és precari. Sempre ho és. A sota un altre riu: còdols i oblit.  L’Isonzo em polia com a un dels seus còdols...  

Questi sono i miei fiumi
Contati nell’Isonzo



A mi també se'm van concedir uns rius, aquests són també els meus rius. 


Tercera escena. 


L’Isonzo scorrendo
mi levigava
come un suo sasso.

I Fiumi, 1916




Sota les travesses el riu és un record,
jo no sóc un dels seus còdols
però com un d’ells he estat polit
per dues aigües que en mi confluïen.

La d’un riu adult, educat per marges
assedegats, la d’un torrent
que només s’ha alletat d’obaga.

Cadascuna es malfiava de l’altra,
i el meu cos travessava la seva mútua
desconfiança com de les ànimes diuen.

Aquests són encara els meus rius,
l’esmeril present. En ells em dissolc
i m’escindeixo, i en ells,
per sempre llim, precipito.


V.M
de Ill fares the land (versió revisada de Tova).
Quadern G. Ungaretti.
Papers de Versàlia,
Sabadell, 2013.