Fotografía de VM (2025)
Encara que no siguin ni cards, ni ortigues.
EL CARD, L’ORTIGA
Que els tristos terrestres em recordin,
em reconeguin i em saludin: el card i l’ortiga alta,
i l’enemiga de la infantesa, la belladona.
—O. V. de L. Milosz, Les Terrains Vagues
El card, l’ortiga, la bardana i la belladona
tenen un futur. Seus són els descampats,
les vies rovellades, el cel, el silenci.
Què seré jo per la gent de moltes generacions després de mi?
quan el silenci s’emporti el premi després del clam de les llengües?
Jo havia de ser redimit pel do d’ordenar les paraules,
però he d’estar preparat per a una terra sense gramàtica,
per al card, l’ortiga, la bardana, la belladona,
sobre les quals una brisa, un núvol endormiscat, el silenci.
Czesław Miłosz
- o -
Aquest estiu, allà on anava, m’ha acompanyat una antologia de poemes de Czesław Miłosz en anglès (Selected and Last Poems 1931–2004, Penguin). D’entre tots els poemes del llibre que he anat llegint —interferit i amb les dificultats afegides d’una vista que declina i de la lectura de poesia en anglès (*)—, i per alguna raó que no soc capaç de racionalitzar, aquest poema, «El card, l’ortiga» (Oset, pokrzywa), ha decidit quedar-se en mi.
Fins on he pogut saber, el poema va ser escrit en polonès i la versió anglesa que jo tinc es va publicar a The New Yorker, traduïda pel mateix Miłosz, en col·laboració amb el poeta nord-americà Robert Hass.
Sé que això no s’ha de fer, però em calia fer-me’n una versió pròpia, que ha hagut de ser, necessàriament a partir de la versió en anglès. El cas és que tinc la necessitat de compartir-la. Sigueu indulgents i considereu-la, doncs, una aproximació provisional i estrictament personal: per exemple, he traduït pustkowia/wastelands per «descampats» i no per «erms». Ha estat una manera de portar el poema als meus propis paisatges, més plens de descampats i vies rovellades que d’erms.
Segons he trobat a la xarxa (aquí i aquí), el poema original és:
OSET, POKRZYWA
...le chardon et la haute
Ortie et l'ennemie d’enfance belladonna
—O. Miłosz, Les Terrains Vagues
Mają przyszłość. Ich są pustkowia
I zardzewiałe tory, niebo, cisza.
Kim będę dla ludzi wiele pokoleń po mnie
Kiedy po zgiełku języków weźmie nagrodę cisza?
Miał mnie odkupić dar układania słów
Ale muszę być gotów na ziemię bez-gramatyczną.
Z ostem, pokrzywą, łopuchem, belladonną,
Nad którym wietrzyk, senny obłok, cisza.
La versió en anglès que apareix al meu volum és:
THE THISTLE, THE NETTLE
Let the sad terrestrials remember me,
recognize me and salute: the thistle and the tall nettle,
and the childhood enemy, belladonna.
—O.V. de L. Milosz, Les Terrains Vagues
The thistle, the nettle, the burdock, and belladonna
Have a future. Theirs are wastelands
And rusty railroad tracks, the sky, silence.
Who shall I be for men many generations later?
When, after the clamour of tongues, the award goes to silence?
I was to be redeemed by the gift of arranging words,
But must be prepared for an earth without grammar,
For the thistle, the nettle, the burdock, the belladonna,
And a small wind above them, a sleepy cloud, silence.
Czesław Miłosz
Selected and Last Poems, 1931-2004.
Modern classics,
Penguin Books, Londres.
- o -
(*) La falta de traduccions al castellà o al català dels poemes de Miłosz, especialment dels seus darrers poemes, és clamorosa. Sí, certament, Xavier Farré va preparar dues magnífiques antologies, en castellà i en català, que van publicar, respectivament, Círculo de Lectores i Proa: Tierra inalcanzable i Travessant fronteres. Són difícils de trobar, tret d’algunes biblioteques. De debò no ens podem permetre una mica més d’atenció editorial a un poeta de la immensitat de Miłosz, comptant amb traductors de la talla dels que treballen actualment tant en castellà com en català?
