Insomnes

 

Fotografies: VM, març 2023 

                 ii

Els fanals
desvetllen les capçades. Pobres
arbres insomnes.

Del poema apunts de novembre
(ull nu, Témenos 2022).

El coneixement m’ha entretingut, m’ha modelat i m’ha fallat

Fa uns mesos, un poema de Mary Oliver va resseguir les meves passes.  No sé si això significa alguna cosa, però he après a deixar fer el món, i el temps en ell, malgrat que no pugui desxifrar els seus signes. Vaig llegir el poema en veu alta, el vaig gravar i el vaig enviar als amics: al cap i a la fi, em vaig dir, potser el poema no és per tu. També em vaig regalar una estona de llibreria i finalment em vaig fer amb un seu llibre d’assajos, Horas de invierno.  L’he llegit de forma interferida, però amb interès i curiositat… fins arribar al darrer assaig, que dona nom al recull, al que m’he anat endinsant amb una exaltació creixent: ressono, subratllo, subscric, llegeixo en veu alta, transcric al quadern. 

      
“Cuando tuve edad para recibir una educación, me encauzaron, como a la mayoría de jóvenes, hacia la adquisición de conocimiento, no tanto en el sentido de las ideas como de los hechos fehacientes. La educación, tal y como yo la conocí, estaba compuesta de una buena retahíla de certezas preestablecidas.

El conocimiento me ha entretenido, me ha moldeado y me ha fallado. Dentro de mi anida aún un hambre. En la que probablemente sea la indagación más importante de mi vida, he comenzado a buscar más allá de la razón, más allá de lo probable, en otras direcciones. Ahora creo que sólo hay un tema que merezca mi atención, el del reconocimiento de la faceta espiritual del mundo y, dentro de este reconocimiento, la condición de mi propio estado espiritual. No hablo necesariamente de tener fe, aunque abrigo esa esperanza. A lo que me refiero con espiritualidad no es a la teología, sino a la actitud. Este interés me nutre mucho más que el más sofisticado compendio de hechos. Ahora, en mi cabeza, en cualquier comparación entre verdades demostradas e intuiciones no demostradas pero vividas, las verdades salen perdiendo.

Así pues, me gustaría escribir un tipo de poesía elemental que no sólo evite lo que hay de puertas adentro, sino que ni siquiera vea las puertas que conducen al interior: a los laboratorios, a los manuales, al conocimiento. No hablaría acerca del viento y del roble y de la hoja en el roble, sino en su nombre. Hablaría del búho y la culebrilla ciega y el narciso y el tritón del este como de una compañía de espíritus, así como de cuerpos.”

 

Mary Oliver, Horas de Invierno.

* * *

“El coneixement m’ha entretingut, m’ha modelat i m’ha fallat. Dins del meu encara nia una fam”.  Hi va haver un temps en què una dissidència fermentava en mi. Estimo encara el coneixement. He dedicat bona part de la vida a una de les seves formes i encara tinc energia per seguir fent-ho, però és una forma de coneixement, diguem-ho clar, parcial; bellíssim sí, però parcial. Dubto de si afegir o no a l’entrada aquests poemes que vaig escriure pel Quadern Sophia de Mello, i que vaig corregir per ull nu: m’han retornat, perquè estan en sintonia amb aquest paràgraf, que m’ha colpit.

Com heu après això?

Partir i assaonar olives;
creure la sajolida;

trencar el manyoc de tendons,
          terrossos d’aquesta i tota terra,

sense el vici de les joguines
que el pensament fabrica.

                                        mans

—

També aquí un esforç:

l’aire emancipador,
          però els tristos animals de la puresa;

i una tensió, el misteri,
          forma de la vida, que és forma,
          i d’allò que no gosem.
 

                                        vers l’ombra.

 

Cansat dels tristos animals de la puresa, d’allò que diem “la vida de l’esperit” contraposada als temps de l’ànima.  Entregat a intuïcions no demostrades però viscudes. Una forma de dissidència, prendre partit per les mans.

* * *

Mary Oliver
Horas de Invierno,
Traducció de Regina López Muñoz.
Errata naturae,
Madrid 2022.

(*) La fotografia que encapçala l’entrada és d’Angel Valentin—The New York Times/Redux

Desvetllant ull nu. Presentació a La llar del llibre de Sabadell

Amics,

El dijous dia 30 de juny presentarem ull nu a La llar del llibre de Sabadell.

Serà a les 7 de la tarda, a la llibreria del carrer Sant Antoni, i ens acompanyarà el poeta Josep Gerona que farà la presentació.

La veritat és que estic agraït al Josep per la seva amabilitat en acceptar fer la presentació i també a La llar del llibre per acollir-nos tan generosament.

Esteu convidats, sereu benvinguts!

Una abraçada,

Víctor.

Actualització 30/6/2022.

El ditxós virus no ens ha permès gaudir de la companyia d'en Josep (afortunadament restablert) però vam poder gaudir de la presentació que va fer en David Madueño, que ha seguit molt de prop el procés d’escriptura del llibre. Li estic molt agraït per la seva lectura, per la generositat d'haver acceptat un encàrrec de darrera hora i per les seves paraules, que tots vam gaudir. Gràcies Josep, gràcies David, gràcies de tot cor a La llar del Llibre de Sabadell, per la magnífica tasca de difusió, i gràcies a tots i totes que ens vau acompanyar. Una abraçada ben forta a tothom!

Escriure des dels marges, a ull nu.

«Les llums dels marges i les codines, la volta del cel a ull nu, el temps com un teixit dúctil: l’oracle. El món quan s’esborren els contorns del llenguatge i la memòria; afàsia i kintsugi, reparació.»

 

A casa han arribat avui els primers exemplars d’aquest nou recull de poemes, ull nu, i m’alegra poder compartir-los i, amb ells, també, les llums que els han fet créixer.

Alguns d’aquests poemes han sorgit travessant les extensions inabastables de Castella o les codines de les muntanyes properes, humils i fràgils. Els poemes segueixen l’estela d’una dissidència de la que parlava al darrer poemari, Devesa oculta: abandonar les joguines que el pensament fabrica i mirar el món, ple d’ànima, i estar-hi, a ull nu.

Per què dir? Potser dir per fer emergir el món, d’aquí el Kintsugi, l’art japonès de reparació de la ceràmica: reparar les paraules com una forma de restituir el món.

Versions preliminars d’alguns poemes del llibre havien aparegut a diversos volums editats per Papers de Versàlia. Com sempre, agraeixo a Marcel Ayats, Josep Gerona, Esteban Martínez, Quilo Martínez i Josep Maria Ripoll l’amistat, la confiança i la generositat que sempre m’han mostrat. Em sento privilegiat per cada cop que m’han convidat als seus projectes.

I, per descomptat, el meu agraïment, al Carles Cervelló que ha acollit aquests poemes al seu segell, Témenos. Em sento molt ben acompanyat a la seva casa i a la Col·lecció Lai. Érem peregrins i vam arribar a un Tèmenos. Gràcies, Carles!

És, doncs, temps de deixar anar aquests petits poemes. Tant de bo trobin el seu camí.

V.M.
ull nu.
Témenos edicions,
Barcelona, 2022.

Tot això és bell, humild i abastable.

Cassà de la Selva, 2002
Foto: VM

Sovint voldria que ens aturéssim per copsar
la mà tendra de l’horabaixa sobre els camps,
quan els colors de les terres es fan múltiples,

o per veure com es filtren aquests rajos
en nostres estances, pensades per fer
fins consumir-nos, quan una mena de treva
irradia i ens recorda una forma elevada
o interior, tant és.

Tot això és bell, humil i abastable,
però sovint seguiu un altre reclam,
una vida que en vosaltres sembla més viva
i que us impulsa.

Sempre em sorprèn la nostra diversa sintonia
i em fa dubtar d’allò que anomenem present.
Em fa feliç, però, saber que també aleshores
la vostra ànima és tocada per altres ens
igualment bells, humils i abastables.

El biaix de les clarors, la gràcia concedida,
no conec un goig comparable. Voldria retenir
tots aquests besllums, lliurar-los de la certesa insidiosa
que un instant és un instant; de la dissolució que assetja;
de la fragilitat de la memòria; de l’agitació trivial,

i desaprendre aquest voler punyent
de saber-vos a recer, i abandonar-me a
l’hora benigna que ens ha estat donada
mentre us endinseu en la llum,
fent-vos u amb el corpuscle
i la falguera.

V.M.

El passat dia 16 de febrer vaig tenir el privilegi de poder compartir una hora al programa “El matí” de Ràdio Sabadell en la companyia de Raquel Garcia i Josep Alavedra, que van tenir l’amabilitat d'acollir-me al seu espai. Estic molt agraït a la Raquel, al Josep i també al Josep Gerona que va tenir la generositat de proposar el meu nom per gaudir d’aquesta oportunitat.

Al minut 16:18 vaig llegir aquest poema, que apareix a l’Àlbum Plaer/dolor (Papers de Versàlia, 2021) i també al poemari, ull nu, que publicarà aviat Témenos Edicions.

 

- o -

 

Diversos autors.
Dolor/Plaer,
Papers de Versàlia,
Sabadell 2021

 

V.M.
ull nu,
Témenos Edicions,
Barcelona 2022.

Ona, un poema.

Estació, universitat, llegeixo Miłosz.

La poesia convoca presències a l’andana
com aleshores, quan

com peixos irradiant fora de l’aigua,

els versos arribaven
buscant, exhausts, un aire
incomprensiblement sobrer.

Com mostrar-te
que tot està allà
disposat per a una vida?

El llibre de Jung
que atresora la mare,
la cinta del Kronos,
Piazzolla, Pärt.

Tot disposat per rebre’t
després del soroll, en el soroll
i a través d’ell. Com quan un bol
s’esberla i en algun lloc
reverbera l’espai que contenia.

Tot disposat per començar
per la meitat que és ara
i avançar en ambdues direccions,
ja no escindit,   
          liminar (sempre).

Que tot estava, com ara està,
davant de l’home que seré
i que et veu desplegar-te
en el temps com una ona
que du el temps en ella
i és ella la mesura del seu temps
i el seu misteri.

Estació, universitat, llegeixo Miłosz.

                                                                                 ona

V.M

- o -

La ciutat i una certa solitud, una solitud buscada: els fills i la dona ja han tornat a casa i disposes d'unes setmanes per ordenar pensaments. Les equacions omplen els quaderns que cada dia van i venen del despatx. Ets un home afortunat amb temps per pensar-se. Al cap, un pensament gairebé parmenidià: “no som llençats envers a, sinó atrets pel nostre futur perquè siguem allò que ja som”. I al cap, també, aquest text de Jeans:

“The tendency of modern physics is to resolve the whole material universe into waves, and nothing but waves. These waves are of two kinds: bottled-up waves, which we call matter, and unbottled waves, which we call radiation or light. If annihilation of matter occurs, the process is merely that of unbottling imprisoned wave-energy and setting it free to travel through space. These concepts reduce the whole universe to a world of light, potential or existent, so that the whole story of its creation can be told with perfect accuracy and completeness in the six words: «God said, Let there be light»”

J.H. Jeans, The Mysterious Universe, Cambridge university Press, Cambridge 1931.

Vagareges, per tarda vagareges. En una parada al carrer, davant d'una botiga de discs, trobes un vell CD del Kronos Quartet. La visió de la portada et fa recordar com quan a finals dels vuitanta escoltaves el Kronos amb l'Héctor: beneïts siguin els records bonics. Vagareges, per tarda vagareges i acabes sempre al Donaukanal: ones al cap i al riu.

Donaukanal, dies llargs, temps per pensar-te. La unitat de la vida, la teva per exemple, al llarg del temps. Et veus desplegant-te en el temps com una ona que du el temps en ella i és ella la mesura del seu temps i el seu misteri. Ones al cap, ones al Donaukanal.

Entrada la nit, amb la música a penes audible, t’estremeixes amb aquesta Meditació (Quartet de corda núm. 4) de Pēteris Vasks.

Kronos Quartet. Meditació.
Quartet de corda núm. 4. Pēteris Vasks.

La nit avança. Una llum tènue, equacions, sempre equacions. Esbosses un poema i el poema prendrà forma, ja de retorn, a l'estació, mentre llegeixes els poemes de Milosz. L'estació de la universitat, el lloc on potser més poesia hagis llegit. La poesia convoca presències a l'andana i ara ets tu qui apareixes, el tu de quan els versos arribaven pesant a les butxaques, com peixos irradiant fora de l’aigua. Éreu tots bellíssims, tots vosaltres, ho veus ara, ho sou encara. Ho sap l’home que seré i que et veu desplegar-te en el temps com una ona.

- o -

El poema apareix a una antologia publicada per Papers de Versàlia a propòsit de la commemoració del centenari de la colla de Sabadell. És un honor compartir pàgines amb poetes admirats i amics estimats.

Saba d’ells
Vint-i-sis poetes vius encara.
Zona Blanca 17
Papers de Versàlia
Sabadell, 2019

(18/05/22): la versió final del poema apareix al llibre ull nu, que recentment ha publicat Témenos edicions:

VM
ull nu
Col·lecció Lai 18
Témenos edicions
Barcelona 2022.