Foto: VM
Sovint voldria que ens aturéssim per copsar
la mà tendra de l’horabaixa sobre els camps,
quan els colors de les terres es fan múltiples,
o per veure com es filtren aquests rajos
en nostres estances, pensades per fer
fins consumir-nos, quan una mena de treva
irradia i ens recorda una forma elevada
o interior, tant és.
Tot això és bell, humil i abastable,
però sovint seguiu un altre reclam,
una vida que en vosaltres sembla més viva
i que us impulsa.
Sempre em sorprèn la nostra diversa sintonia
i em fa dubtar d’allò que anomenem present.
Em fa feliç, però, saber que també aleshores
la vostra ànima és tocada per altres ens
igualment bells, humils i abastables.
El biaix de les clarors, la gràcia concedida,
no conec un goig comparable. Voldria retenir
tots aquests besllums, lliurar-los de la certesa insidiosa
que un instant és un instant; de la dissolució que assetja;
de la fragilitat de la memòria; de l’agitació trivial,
i desaprendre aquest voler punyent
de saber-vos a recer, i abandonar-me a
l’hora benigna que ens ha estat donada
mentre us endinseu en la llum,
fent-vos u amb el corpuscle
i la falguera.
V.M.
El passat dia 16 de febrer vaig tenir el privilegi de poder compartir una hora al programa “El matí” de Ràdio Sabadell
en la companyia de Raquel Garcia i Josep Alavedra, que van tenir
l’amabilitat d'acollir-me al seu espai. Estic molt agraït a la Raquel,
al Josep i també al Josep Gerona que va tenir la generositat de proposar
el meu nom per gaudir d’aquesta oportunitat.
Al minut 16:18 vaig llegir aquest poema, que apareix a l’Àlbum Plaer/dolor (Papers de Versàlia, 2021) i també al poemari, ull nu, que publicarà aviat Témenos Edicions.
- o -
Dolor/Plaer,
Papers de Versàlia,
Sabadell 2021
ull nu,
Témenos Edicions,
Barcelona 2022.
