Recupero avui una traducció meva del poema Oques salvatges (Wild Geese) de Mary Oliver que vaig compartir en aquest bloc fa uns anys, que Papers de Versàlia va publicar al seu Àlbum Vida/Mort, i que ahir vaig escoltar, llegit per la pintora i poeta Natividad Ayala, en una lectura a propòsit dels poemes de l’Àlbum. Va ser un moment preciós escoltar el poema en la veu de la Nati.
I potser també perquè no calen gaires més raons per recuperar-lo: és un poema bellíssim i pertinent... sempre.
OQUES SALVATGES
No cal que siguis bona.
No cal que caminis de genolls
centenars de kilòmetres pel desert, penedint-te.
Només has de deixar que l’animal suau del teu cos
estimi allò que estima.
Parla’m de la desesperació, de la teva, i jo et parlaré de la meva.
Mentrestant, el món continua.
Mentrestant, el sol i els còdols transparents de la pluja
travessen els paisatges,
sobre les prades i les arbredes profundes,
les muntanyes i els rius.
Mentrestant, les oques salvatges, altíssimes en l’aire blau i net,
tornen a casa.
Siguis qui siguis, per sola que estiguis,
el món s’ofereix a la teva imaginació,
et crida com les oques salvatges, aspre i excitant,
una vegada i una altra anunciant el teu lloc
en la família de les coses.
Mary Oliver
La versió en català del poema de Mary Oliver d’aquest post, finalment va sortir publicada a l’Àlbum 5 de Papers de Versàlia, Vida/Mort (Sabadell, 2025), amb un comentari de Begonya Pozo.
Vida/Mort.
Àlbum 5, Papers de Versàlia
Sabadell 2025.
- o -
WILD GEESE
You do not have to be good
You do not have to walk on your knees
or a hundred miles through the desert, repenting.
You only have to let the soft animal of your body love what it loves.
Tell me about despair, yours, and I will tell you mine.
Meanwhile the world goes on.
Meanwhile the sun and the clear pebbles of the rain
are moving across the landscapes,
over the prairies and the deep trees,
the mountains and the rivers.
Meanwhile the wild geese, high in the clean blue air,
are heading home again.
Whoever you are, no matter how lonely,
the world offers itself to your imagination,
calls to you like the wild geese, harsh and exciting-
over and over announcing your place
in the family of things.
