diumenge, 3 de novembre del 2019

Ona, un poema.


Estació, universitat, llegeixo Miłosz.

La poesia convoca presències a l’andana
com aleshores, quan

com peixos irradiant fora de l’aigua,

els versos arribaven
buscant, exhausts, un aire
incomprensiblement sobrer.

Com mostrar-te
que tot està allà
disposat per a una vida?

El llibre de Jung
que atresora la mare,
la cinta del Kronos,
Piazzolla, Pärt.

Tot disposat per rebre’t
després del soroll, en el soroll
i a través d’ell. Com quan un bol
s’esberla i en algun lloc
reverbera l’espai que contenia.

Tot disposat per començar
per la meitat que és ara
i avançar en ambdues direccions,
ja no escindit,   
          liminar (sempre).

Que tot estava, com ara està,
davant de l’home que seré
i que et veu desplegar-te
en el temps com una ona
que du el temps en ella
i és ella la mesura del seu temps
i el seu misteri.

Estació, universitat, llegeixo Miłosz.


                                                                                 ona

V.M

- o -

La ciutat i una certa solitud, una solitud buscada: els fills i la dona ja han tornat a casa i disposes d'unes setmanes per ordenar pensaments. Les equacions omplen els quaderns que cada dia van i venen del despatx. Ets un home afortunat amb temps per pensar-se. Al cap, un pensament gairebé parmenidià: “no som llençats envers a, sinó atrets pel nostre futur perquè siguem allò que ja som”. I al cap, també, aquest text de Jeans:

“The tendency of modern physics is to resolve the whole material universe into waves, and nothing but waves. These waves are of two kinds: bottled-up waves, which we call matter, and unbottled waves, which we call radiation or light. If annihilation of matter occurs, the process is merely that of unbottling imprisoned wave-energy and setting it free to travel through space. These concepts reduce the whole universe to a world of light, potential or existent, so that the whole story of its creation can be told with perfect accuracy and completeness in the six words: «God said, Let there be light»

J.H. Jeans, The Mysterious Universe, Cambridge university Press, Cambridge 1931.

Vagareges, per tarda vagareges. En una parada al carrer, davant d'una botiga de discs, trobes un vell CD del Kronos Quartet. La visió de la portada et fa recordar com quan a finals dels vuitanta escoltaves el Kronos amb l'Héctor: beneïts siguin els records bonics. Vagareges, per tarda vagareges i acabes sempre al Donaukanal: ones al cap i al riu.

Donaukanal, dies llargs, temps per pensar-te. La unitat de la vida, la teva per exemple, al llarg del temps. Et veus desplegant-te en el temps com una ona que du el temps en ella i és ella la mesura del seu temps i el seu misteri. Ones al cap, ones al Donaukanal.

Entrada la nit, amb la música a penes audible, t’estremeixes amb aquesta Meditació (Quartet de corda núm. 4) de Pēteris Vasks.



Kronos Quartet. Meditació.
Quartet de corda núm. 4. Pēteris Vasks.

La nit avança. Una llum tènue, equacions, sempre equacions. Esbosses un poema i el poema prendrà forma, ja de retorn, a l'estació, mentre llegeixes els poemes de Milosz. L'estació de la universitat, el lloc on potser més poesia hagis llegit. La poesia convoca presències a l'andana i ara ets tu qui apareixes, el tu de quan els versos arribaven pesant a les butxaques, com peixos irradiant fora de l’aigua. Éreu tots bellíssims, tots vosaltres, ho veus ara, ho sou encara. Ho sap l’home que seré i que et veu desplegar-te en el temps com una ona.

- o -

El poema apareix a una antologia publicada per Papers de Versàlia a propòsit de la commemoració del centenari de la colla de Sabadell. És un honor compartir pàgines amb poetes admirats i amics estimats.

Saba d’ells
Vint-i-sis poetes vius encara.

Zona Blanca 17
Papers de Versàlia
Sabadell, 2019




(18/05/22): la versió final del poema apareix al llibre ull nu, que recentment ha publicat Témenos edicions:

VM
ull nu
Col·lecció Lai 18
Témenos edicions
Barcelona 2022.