Escriure des dels marges, a ull nu.

«Les llums dels marges i les codines, la volta del cel a ull nu, el temps com un teixit dúctil: l’oracle. El món quan s’esborren els contorns del llenguatge i la memòria; afàsia i kintsugi, reparació.»

 

A casa han arribat avui els primers exemplars d’aquest nou recull de poemes, ull nu, i m’alegra poder compartir-los i, amb ells, també, les llums que els han fet créixer.

Alguns d’aquests poemes han sorgit travessant les extensions inabastables de Castella o les codines de les muntanyes properes, humils i fràgils. Els poemes segueixen l’estela d’una dissidència de la que parlava al darrer poemari, Devesa oculta: abandonar les joguines que el pensament fabrica i mirar el món, ple d’ànima, i estar-hi, a ull nu.

Per què dir? Potser dir per fer emergir el món, d’aquí el Kintsugi, l’art japonès de reparació de la ceràmica: reparar les paraules com una forma de restituir el món.

Versions preliminars d’alguns poemes del llibre havien aparegut a diversos volums editats per Papers de Versàlia. Com sempre, agraeixo a Marcel Ayats, Josep Gerona, Esteban Martínez, Quilo Martínez i Josep Maria Ripoll l’amistat, la confiança i la generositat que sempre m’han mostrat. Em sento privilegiat per cada cop que m’han convidat als seus projectes.

I, per descomptat, el meu agraïment, al Carles Cervelló que ha acollit aquests poemes al seu segell, Témenos. Em sento molt ben acompanyat a la seva casa i a la Col·lecció Lai. Érem peregrins i vam arribar a un Tèmenos. Gràcies, Carles!

És, doncs, temps de deixar anar aquests petits poemes. Tant de bo trobin el seu camí.

V.M.
ull nu.
Témenos edicions,
Barcelona, 2022.