Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris de quaderns. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris de quaderns. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 d’abril del 2012

Huellas de pájaro grabadas en la piedra.


Carta d'E.D. a H.H. Jackon amb el poema 'A route to evanescence'.
Font: Amherst College Archives and Special Collections

Pàgina  40 (del pròleg)

 "(...) es fascinante comparar los manuscritos de la primera época con los de la última, y ver cómo cada vez se separan más las palabras entre sí e incluso las letras, dando su escritura la sensación de huellas de pájaro grabadas en la piedra".

Margarita Ardanaz,
del pròleg a:

Emily Dickinson
Poemas.
Traducció de Margarita Ardanaz
Cátedra, Madrid 2007.

Pàgina d'un dels fascicles d'E.D. amb el poema 'I heard a fly buzz - when I died'
Font: Amherst College Archives and Special Collections

 - o -

El 27 d'abril, a tres quarts de set, Papers de Versàlia presentarà a la Casa Taulé de Sabadell el 'Quadern Dickinson'. I el dia 30 de maig ho farà a l'Institut Nord-Americà de Barcelona (Via Augusta 123) a dos quarts de vuit.

diumenge, 12 de febrer del 2012

de quaderns...

Amb la pregunta pendent de com poder compartir el luxe d'haver assaborit un dels quaderns d'en José Moreno arribes a un gener, encara benigne, en el que un dia comparteixes cervesa de blat amb Toni Quero.

La conversa va aquí i desprès, plàcidament, allà. La cervesa de blat em va deixant un regust de regalèssia a la boca i un tel que em dificulta, encara més, la parla. En Toni m'ensenya el seu bonic quadern de treball. Pulcre, ordenat... li envejo la cal·ligrafia. Els poemes, en la seva lletra adquireixen una bellesa plàstica. En Toni, em parlarà després dels quaderns de Luís Hernández. I jo apunto amb una cal·ligrafia dissortada: "16/1/12 Toni Quero, Luis Hernández, Cuadernos". 


Més tard llegeixo a la Wikipedia que "Tras la aparición de Las Constelaciones, Hernández renuncia a la publicación formal de sus escritos. Hasta su fallecimiento, el poeta publicó en algunas revistas, diarios y antologías. A partir de 1970, Hernández comenzó la heterodoxa práctica que lo llevó a convertirse en una casi leyenda urbana: redactó a mano sus versos en innumerables cuadernos, en los que su bella caligrafía se aunaba a la fuerza de su voz poética. Dichos cuadernos muchas veces los regaló a amigos o, incluso, a personas que no tenían interés en la literatura. La utilización de estos cuadernos y otros diversos materiales (tales como servilletas, telas, y demás) no debe verse sino como otra forma de practicar la poesía por parte de Hernández".

No es pot demanar, encara, a la pantalla que reprodueixi el tacte o la olor del paper i de la tinta, però podem compartir una mica d'aquests quaderns en la reproducció en línia que ofereix la Pontificia Universidad Católica del Perú. Feu click al dibuix de la tassa a on diu "Menú", o directament seguiu aquest enllaç.

divendres, 26 d’agost del 2011

José Moreno, un quadern

Sostens el quadern, més petit del que pensaves, com sostindries objecte sagrat.

No, no havies tingut en compte que aquí també l'olor i el tacte juguen. Així que olores i resegueixes amb prudencia les textures que impregnen les pàgines.

Et diu que tot és resultat de l'atzar: el paper, de mala qualitat, traspuava taques d'oli al revers de cada dibuix. De sobte va veure l'efecte indesitjat podia ser un nou punt de partida, i és aquesta seqüencialitat el que dóna al quadern una unitat.


Surts commogut. Tens ganes que tothom pugui tenir-lo a les mans, que tothom pugi tocar l'aspror del paper, l'olor de l'oli i el dissolvent, veure els relleus dels diferents materials.

Tens ganes, en definitiva, de no tanta clandestinitat, no tant samizdat.

-o-

Dibuixos d'un quadern de José Moreno;






Un exemple del procés: pàgina 3 i el seu revers, la pàgina 4.