Sostens el quadern, més petit del que pensaves, com sostindries objecte sagrat. No, no havies tingut en compte que aquí també l'olor i el tacte juguen. Així que olores i resegueixes amb prudencia les textures que impregnen les pàgines.
Et diu que tot és resultat de l'atzar: el paper, de mala qualitat, traspuava taques d'oli al revers de cada dibuix. De sobte va veure l'efecte indesitjat podia ser un nou punt de partida, i és aquesta seqüencialitat el que dóna al quadern una unitat.
Surts commogut. Tens ganes que tothom pugui tenir-lo a les mans, que tothom pugi tocar l'aspror del paper, l'olor de l'oli i el dissolvent, veure els relleus dels diferents materials.
Tens ganes, en definitiva, de no tanta clandestinitat, no tant samizdat.
-o-
Dibuixos d'un quadern de José Moreno;
 |
Un exemple del procés: pàgina 3 i el seu revers, la pàgina 4. |
