Retrocedir fins el punt en què,
o més enrera i tot,
quan la llum dels estius
amarava un temps infinit.
i encara tu,
per les escletxes de la memòria:
un nen que juga pels descampats.
i tot és diàfan
només conté llum.
Contemplant el dibuix d'en José, torno a pensar la immensa sort que vaig tenir, les moltes mans generoses que se'm van obrir... com ara per exemple les de José Moreno, que em va deixar els seus dibuixos per a il·lustrar el "Perplex". Són una mervella.
Gràcies.
L'home que mira perplex.
Papers de Versàlia.
Sabadell 2008.
