Sessió de fotografies al Poblenou i al cementiri de Sant Nicolau
Com a l’imaginari dels antics grecs, a Sabadell també ens cal travessar unes aigües per anar a la ciutat dels morts. Una clivella pronunciada separa ambdues ribes, un tall per on la ciutat es precipita. Des del tall, salvant les aigües, el cementiri –la ciutat dels morts– contemplant-nos, i Torre-Romeu que s’enfila com un pensament atapeït –la ciutat dels vius, que ens veuen, però, de l’altra banda–. Més enllà encara, el Poblenou.
Ja al Poblenou, em costa poc arribar als horts i als marges que encara són el meu paisatge interior. Enfilo un corriol argilós per anar a buscar els encanyissats i el desordre dels horts. Busco una perspectiva i, quan em giro, em sobta la presència d’un edifici de nova construcció. La seva rotunditat, la seva presència afilada, m’aclapara, tant a frec d’allò que havia estat el meu món: un tall, un altre.
Aquesta serà la meva mirada. Perquè és així com el meu món s’ha anat esborrant, perquè és així com el món s’esborra, com qui fa un tall i descarta els records amb displicència.
- o -
Dins del projecte "Sabadell: 10 enfocaments, 1 ciutat", on els alumnes del taller de projectes de l’Escola Illa de Sabadell, vam treballar el paisatge urbà, em va ser assignada la zona del Poblenou. Una petita mostra de les fotografies d'aquesta sessió es poden trobar a l’enllaç:
https://sbdenfocat.com/el-poblenou-rodal-est
