Fulgor

Crec en les unitats petites, intel·ligents, adaptables, autònomes i cooperatives (l’estratègia del mamífer). Crec en les cançons que enregistraran aquest cap de setmana uns nanos de quaranta anys; en el poema que demà penjarà una blocaire; en els dibuixos que l’amic fotografiarà amb el seu mòbil: del quadern al món. Crec en dos paios assajant a la rebotiga d’una floristeria.

Crec que aquell xaval atabalat que avui gairebé em fa caure al metro escriurà una gran novel·la, i que becària que perdrà la feina a final de curs per la falta de fe d’un país senser, acabarà publicant a Nature. Crec en els meus alumnes. Si, crec en aquest fulgor, i pel que fa a mi (per què no?) crec que en algun moment tornaré estendre la tinta soluble a l’aigua al damunt dels folis.

Crec en l’autoedició, crec en la xarxa, crec en la música, en la literatura i en l’art samizdat.

Ho crec perquè fulgeix, perquè arreu està il·luminat.

- o -

Mira ara als nanos
submergits als seus exàmens
sota la llum dels fluorescents,
també.

All these people drinking lover’s spit
als auriculars
           (somriures quan te’ls has posat).

Els veus
deturats en el temps
ingràvids en la densitat de la música
que els embolcalla,
il·luminats i irradiants
alhora.

Bellíssims,
no cal dir-ho.

V.M. Stramonium (2011)

Saliva d'amant

No, no és la primera vegada que em refereixo a la cançó, però és que em té subjugat, i sona al meu cap aquests dies amb insistència. Així doncs he pensat que era una bona manera de començar l'any al bloc, que no és altra cosa que un registre de desficis i obsessions. Em refereixo a una cançó de Broken Social Scene: “Lover’s Spit”, en aquest cas en la versió de Feist, que tot i ser un pèl llarga, jo hagués aplicat la tisora, no deixa de ser una cançó preciosa.





“Lover’s Spit”
(Broken Social Scene)

All these people drinking lover's spit.
They sit around and clean their face with it.
And they listen to teeth to learn how to quit,
tied to a night they never met.


You know it's time
that we grow old and do some shit.
I like it all that way.



All these people drinking lover's spit.
Swallowing words while giving head .
And they listen to teeth to learn how to quit,
tied to a night they never met.


You know it's time
that we grow old and do some shit.
I like it all that way.

Aquí hi ha la versió original de Broken Social Scene.



Dolços somnis

Bona nit.

Els nois vençuts

Perdona R. Per afussellar-te una carta.
Però volia que el primer post de l'any tingués a veure amb un poema.

Travesso els poemes del darrer llibre de Josep Maria Uyà... el tercer de la sèrie "Ànima Civil", amb un tot un Premi Bartra al darrera. Com és evident alguns m'agraden més que altres, però en general, reconec que m'agrada, que he encertat comprant el llibre i que m'agrada passejar-los a poc a poc.

Aquest en concret m'ha recordat algú, i també m'ha portat el record dels meus propis nois vençuts:

L'ANGLE
(aula de tarda a l'institut)

Hopper veu la ratlla i un punt de sol
On la figura de cara mira
La llum en angle que gira
Al costat de ningú, tot sol.
Hopper és aquí, rere la cortina
De la ratlla horitzontal de l'institut
A l'hivern, a la tarda, a les quatre
Mentre cada alumne s'examina
De les coses que li diuen, i són teatre.
Hopper mostra la ratlla de blau
Segant l'ocre daurat de la façana
Que el sol de tramuntana fixa als ulls.
Mentre, baixa lenta, en el curs de l'angle,
La llum blanca, qui la mira, la tarda
Fosa en l'ombra dels nois vençuts.

J.M. Uyà
Ànima Civil, 2000-2007
Proa, 2008


Genial i terrible aquest "Mentre, baixa lenta, en el curs de l'angle, la llum blanca, qui la mira, la tarda fosa en l'ombra dels nois vençuts."

Em veig a mi mateix mirant els meus alumnes examinant-se. És impossible no sentir una tendresa infinita pels nois. Busco pels calaixos un quadern de l'any passat i trobo unes notes per un poema que vaig prendre en un examen de la canalla d'Òptica, mentre al meu MP3 sonava la versió Lover's spit que apareix Half Nelson, una cançó preciosa. Els nanos escriuen les seves respostes, i jo em sento fart de tant teatre. Vigilo amb l'MP3, si. El poema... una altra nit.


Dolços somnis.

Bona nit.

Feist supone Ron Sexsmith

La inserció del vídeo de “Secret heart” de Ron Sexsmith està deshabilitada. Us passo una versió de Feist, “poppie” i maca...


Ara si, dolços somnis.

---

Secret heart
what are you made of
what are you, so afraid of
could it be, three simple words
or the fear of being overheard
whats wrong?
let her in on your secret heart

Secret heart
why so mysterious
why so secret, why so serious
maybe your, just acting tough
maybe your just, not man enough
whats wrong?
let her in on your secret heart.

The very secret, your trying to conceal,
is the very same one, your dying, to reveal,
go tell her how you feel

Secret heart,
come out and share it
this loneliness, few can bear it
could it have, something to do with
admitting that you, just cant go through it alone,
let her in on your secret heart.

Lover's Spit, Half Nelson,Broken Social Scene... Feist (una obsessió matinal)

Ahir vaig veure Half Nelson, un notable film de Ryan Fleck, escrit per ell i per Anna Boden (Fitxa tècnica).

La veritat és que no em venia de gust veure una "peli-de-profes-enrotllats" però el blog de la Siddharta em va encuriosir, i crec que finalment el film aconsegueix més o menys evitar caure en el parany i oferir-nos una historia... d’amor? que m’ha agradat molt. Una recomanació doncs.

A més hi trobareu una molt ajustada banda sonora muntada al voltant de peces del grup canadenc Broken Social Scene. Hi trobareu algunes cançons precioses com “New England” de Billy Bragg o aquesta

“Lover’s Spit”
(Broken Social Scene)

All these people drinking lover's spit.
They sit around and clean their face with it.
And they listen to teeth to learn how to quit,
tied to a night they never met.

You know it's time
that we grow old and do some shit.
I like it all that way.

All these people drinking lover's spit.
Swallowing words while giving head .
And they listen to teeth to learn how to quit,
tied to a night they never met.

You know it's time
that we grow old and do some shit.
I like it all that way.

C/Am/Em/G (repetir fins el final)


He dedicat el matí a perseguir una versió cantada per una veu femenina acompanyada per un piano que apareix com fons d’un moment especialment emotiu. Bé doncs, la intèrpret és Feist.

Petons rodons.