Els nois vençuts

Perdona R. Per afussellar-te una carta.
Però volia que el primer post de l'any tingués a veure amb un poema.

Travesso els poemes del darrer llibre de Josep Maria Uyà... el tercer de la sèrie "Ànima Civil", amb un tot un Premi Bartra al darrera. Com és evident alguns m'agraden més que altres, però en general, reconec que m'agrada, que he encertat comprant el llibre i que m'agrada passejar-los a poc a poc.

Aquest en concret m'ha recordat algú, i també m'ha portat el record dels meus propis nois vençuts:

L'ANGLE
(aula de tarda a l'institut)

Hopper veu la ratlla i un punt de sol
On la figura de cara mira
La llum en angle que gira
Al costat de ningú, tot sol.
Hopper és aquí, rere la cortina
De la ratlla horitzontal de l'institut
A l'hivern, a la tarda, a les quatre
Mentre cada alumne s'examina
De les coses que li diuen, i són teatre.
Hopper mostra la ratlla de blau
Segant l'ocre daurat de la façana
Que el sol de tramuntana fixa als ulls.
Mentre, baixa lenta, en el curs de l'angle,
La llum blanca, qui la mira, la tarda
Fosa en l'ombra dels nois vençuts.

J.M. Uyà
Ànima Civil, 2000-2007
Proa, 2008


Genial i terrible aquest "Mentre, baixa lenta, en el curs de l'angle, la llum blanca, qui la mira, la tarda fosa en l'ombra dels nois vençuts."

Em veig a mi mateix mirant els meus alumnes examinant-se. És impossible no sentir una tendresa infinita pels nois. Busco pels calaixos un quadern de l'any passat i trobo unes notes per un poema que vaig prendre en un examen de la canalla d'Òptica, mentre al meu MP3 sonava la versió Lover's spit que apareix Half Nelson, una cançó preciosa. Els nanos escriuen les seves respostes, i jo em sento fart de tant teatre. Vigilo amb l'MP3, si. El poema... una altra nit.


Dolços somnis.

Bona nit.