I penso ara que la menció a Amikhai aquí, potser no sigui una acrobàcia: no debades ambdós poetes van compartir època i una vivència extrema.
- o -
CASTANYER
El més trist és anar-te’n
de casa una matinada de primavera
sense cap auguri que hi tornaràs aviat
El castanyer davant la casa plantat
pel pare creix a ulls veients
la mare és petita
i pots dur-la en braços
en un prestatge hi ha els flascons
en què les melmelades
com deesses de dolces boques
han servat el sabor
de l'eterna joventut
l'exercit en un racó del calaix ja
fins que el món s'acabi serà de plom
i Déu omnipotent que va barrejar
l'amarg amb el dolç
penja en una paret desemparat
i pintat malament
La infantesa és com la cara desdibuixada
d'una moneda d'or que dringa
amb so pur.
(Traducció de Josep-A. Ysern i Lagarda).
Udols d’un llop de paper.
Edicions 96 Poesia.
La Pobla Llarga, 2010.
