On ressonen Alice Munro i Bon Iver

Recordo haver llegit Levitán de Paul Auster amb la versió de Tori Amos de New Age de la Velvet Underground sonant al meu cap. Tornar de les classes de la tarda amb l’alegria del jove professor que madura, surfejant sobre el crescendo de la cançó, i recordo retenir-la mentre llegia per primera vegada aquesta novel·la rodona, esplèndida. 

Una cosa així em passa aquests dies en què, embafat potser d’altres densitats, m’he decidit  a ser acollit per aquest territori estrany i autèntic d’Alice Munro, a través de les narracions d’Estimada Vida. Un llibre que tenia pendent des que vaig llegir aquesta columna d’Antonio Muñoz Molina (doneu-nos tots els dissabtes), allà hi és tot. 

L'Estimada vida, doncs, es desenreda ara mentre al cap, als altaveus i auriculars sona de la música de Bon Iver: Calgary, Holocene, Creature fear,  Flume:

o Skinny love:



Com és que coses tant diverses convergeixen i ressonen en un temps? Som un espai en blanc que no acabarem de conèixer.

Bona nit.

Estimada vida
Alice Munro
Traducció de Dolors Udina
Club Editor, Barcelona

Tot d'una, una altra cosa: Maria Coma

Tot d'una s'esdevé la sincronía. L'amiga et recomana que posis al buscador "Maria Coma" i dos dies després la trobes a la portada de l'Enderrock.  

Ara escoltes el disc a Bandcamp i penses que necessites una mica per acabar d'estimar-lo del tot. I això és bo, et dius,  i saps que acabaràs estimant-lo, que no cal fer-se tant el ronso.

Escoltant el disc, no pots evitar de recordar-te de la teva estimada Tori Amos, pero tampoc no fas de bé d'anar posant etiquetes tant de pressa tio, escolta i calla, doncs.


Aquesta nit, us deixo doncs que investigueu amb la Maria.





 I del seu primer disc, Linòleum, un cel salat...
 

Tori Amos

Estimada Tori,

Confesso que aquests darrers mesos t’he estat infidel. És una noia més jove. Es diu Regina. Com que hem passat molt de temps junts, som amics, els dos tenim una edat i hem viscut, suposo que m’ho sabràs perdonar.

Es cert que de cap manera la Regina té l'evocadora i brutal sexualitat de la teva veu (en aquelles cançons més ombrívoles), ni la transparència, ni el risc, ni el teu virtuosisme al piano. Però alguna cosa d’ella em recorda als primers anys que vam passar junts, als anys noranta, quan encara no hi havia Mp3, o si n'hi havia jo no en tenia, i m’havia d’endur la teva veu en la meva ment.

Avui sentia "Bliss" mentre calculava, Tori. I vaig transportar-me al moment de la nostra descoberta. "Under the pink" sonava al cassete de cotxe, mentre jo devoraba kilòmetres per anar a enterrar el meus morts. I "Boys For Pele" en la solitud nival de Hannover, i "Scarlet's walk" en la solitud d'uns altres càlculs.

Tu, i en Tom, i el “Viejo pelucas” sempre hi sereu al meu Mp3, la qual cosa vol dir que sempre acabaré tornant a vosaltres.

Sempre teu

Víctor.

* * *

Si no la coneixeu, doneu-vos vosaltres mateixos un volt pel You Tube. En general, considero que "Boys For Pele" (1996) és imprescindible, el millor de la seva discografia. Per estalviar temps ja us dic ara, que podeu prescindir absolutament de "The Beekeeper" (2005), un mal any el té tothom.

Començo amb una versió de "Concertina", del disc "From Venus and back (1999)". Un detall: al minut 2:40 sona un bip, bip que la distreu. Una cançoneta light, de les de "veu transparent".

Només per Torifílics: fragment del Making of de "Boys for Pele", El seu millor disc. Espereu a veure les escenes de la preparació de "Caught a lite sneeze" (minuts 2:49 al 3:57). Aquesta és una peça molt fluixa dins del disc, segurament degut als arranjaments finals. Les escenes, però, són impressionants.






Només per Torifílics (2): enregistrament de la veu per una versió de "Caught a lite sneeze", segurament no és la versió que va aperèixer a "Boys for Pele".

Regina Spektor, una troballa que no puc esperar a compartir.

Òndia, òndia... volia fer un post amb una glosa de la meva estimada Tori Amos, però es que estic tant al·lucinat amb la troballa d'aquesta nit que no puc esperar a comparti-la.

Visitant les pàgines de Don Agrio, el meu crític musical de referència... AVUI he trobat aquesta artista: Regina Spektor!

Cançons precioses com "Samson", "Us", o una delicada versió en directe de Hallelujah de Leonard Cohen (que han cantat Jeff Buckley i Beirut). Cançons més comercials com "On the radio" o "Fidelity" (que ja havia sentit...). Una meravella, estic extasiat.

I per quina raó he començat parlant de Tori Amos? Doncs per que Regina Spektor és una barreja de Tori Amos, Björk (i potser Lou Reed a "Us", que recorda una mica a "Street Hazle" en els arranjaments).

Us penjo aquesta joia:"Samson":





P.S. La recomanació inclou també la dels blogs (magnífics)

Esosviejosdiscosestupidos.blogspot.com

i

Esosdiscosestupidos.com


Font inesgotable de troballes!


Un dia d'aquests... Tori Amos, i Tom Waits... paraula...

I ara, bona nit nens i nenes... dolços somnis, i que els àngels bons us vetllin en la tenebra.

Paul Auster i un SMS a les quatre de la matinada.

Els meus ulls estan cansats, però escric frenèticament al teclat del vell "Poincaré". Són les quatre de la matinada quan sona l'avís d'un SMS. "A bones hores envien propaganda aquests cabrons de Movistar", esbufego, però finalment m'aixeco per agafar el mòvil i comprovo que el que ha arribat és un missatge de D.

"Ossstia Kabrón, estic enganxat a Leviatán i no el puc deixar, fill de puutaa!".

Ho sabia. Sabia que t'agradaria. Recordo haver-te recomanat el llibre i haver-te dit que et possesis la magnífica versió del tema de Lou Reed "New Age" en la versió de Tori Amos a (Strange Little Girls)

Busco el llibre i observo que he subratllat

"Yo siempre he sido lento, una persona que se angustia y lucha con cada frase, e incluso en mis mejores días no hago más que avanzar centímetro a centímetro , arrastrándome sobre el vientre como un hombre perdido en el desierto. La palabra más corta está rodeada de kilómetros de silencio para mí, y hasta cuando consigo poner es palabra en la página, me parece que está allí como un espejismo, una partícula de duda que brilla en la arena. El idioma nunca ha sido accesible para mí de la misma forma que lo era para Sachs. Estoy separado de mis propios pensamientos por un muro, atrapado en una tierra de nadie entre el sentimiento y su articulación, y por mucho que trate de expresarme raras veces logro más que un confuso tartamudeo."

* * *

Paul Auster
Leviatán
Anagrama (Compactos)
7,50€

Vosaltres mateixos...

* * *

P.S. Insisteixo a recomanar la lectura de Leviatán sota l'influència de la hipnòtica i magnífica versió de Tori Amos del clàssic de Lou Reed, "New Age".