Provoca una situació incòmoda l’elogi a una persona que apreciem, no sé per quina raó, però el cas és que, en una circumstància tal, sempre plana al damunt una ombra de vergonya.
En fi, he acabat de llegir Dir, el darrer llibre de Josep Maria Ripoll
Els meus poemes preferits són “Arbre”, “Navalla”, “Parlar”, “Perdonar” i “Salvar”. Em semblen sensacionals. Però també m’agrada gaudir de poemes com “Finestra”, poemes amb una estructura perfecta i que passa absolutament desapercebuda, perquè està completament entregada al servei del poema.
Si voleu un comentari més ric del llibre podeu visitar el Bloc de David Madueño.
Us deixo aquí amb aquest “espiritual tirant a negre”.
PERDONAR
(Espiritual tirant a negre)
Compadiu-vos de nosaltres, compadiu-vos
dels qui no serem mai com Gary Cooper,
que a Veracruz plorà la mort de Burt Lancaster,
a qui ell mateix havia disparat.
Compadiu tots aquells que, com nosaltres,
tant haurem après dels westerns
i tan poc dels seus herois.
Compadiu-nos, oh sí, compadiu-nos
perquè ja no ens és fàcil disparar
i endins se’ns gira l’odi que s’aplega
en ens confins del ressentiment.
Compadiu-nos si estimem només
d’una manera covarda
o i defugim sempre l’adversari
per covar-ne el verí al fons del record.
Compadiu-vos, oh sí, compadiu-vos
d’aquells que recordem massa
i que mai no haurem après
a perdonar.
J.M. Ripoll
DIR
Proa, Barcelona 2008.
