Ha coincidit en el temps la publicació dels assaigs de Montaigne en Català i en Castellà. En català, PROA ha optat per publicar-los en tres volums (anem pel segon) i en Castellà han estat aplegats per ACANTILADO. Gràcies a les dues editorials.En el cas d'Acantilado, haurem d'agrair a Vallcorba aquesta nova edició, així com l'edició el seu dia de les memòries de Chateaubriand, i tants d'altres encerts, així com demanar-li la reedició dels escrits de Martí de Riquer que va publicar SIRMIO ja fa molts anys.
Els assaigs són textos breus en els que es reflexiona sobre gairebé tot. I això em recorda molt al tipus de coses que podem trobar en molts blogs personals (no temàtics). Els assaigs són una bitàcola dels temes que ocupaven al seu autor. Montaigne seria avui un de tants habitants de la blogosfera.
No em resulta senzilla la lectura de Montaigne, i no pas per que Montaigne escrigui de forma obscura, sinó per tot allò que hem oblidat (perdoneu la utilització de la primera persona del plural). Llegint Montaigne t'adones que volia dir allò de que "el renaixement suposa un retrobament amb la cultura clàssica". Montaigne escriu per un lector que ha llegit a Virgili, a Ovidi, a Heròdot... i que coneix la història, literatura, y mites dels seus clàssics. Es tracta d'una qüestió de context: Montaigne usa aquestes referències com nosaltres ens referim als mites de l'univers pop (qüestió de nivell). Montaigne escriu en una clau que els lectors del seu moment entenen.
En fi, constatació de la pròpia ignorància... què hi farem.
- o -
Afegit el dia 8 de gener de 2011: Interessant aquesta breu ressenya de Muñoz Molina.
