Biguetes de la tercera volta

A les biguetes de tercera volta:

34/s. "Frueix feliçment del present. La resta t'és aliena."


Eclesiastès (Cohèlet) 3, 22.

Segons Jordi Bayod Brau, editor de la traducció al castellà dels assajos de la qual disposo, sembla que Montaigne més aviat va basar-se en el comentari de l'hebraísta protestant Jean Mercier qui per altra banda, segons sembla, advertia sobre l'abús d'aquest llibre bíblic.

...preserva una habitació pròpia.

Desig de retirada, de recer, de defugir la història, de retrobament íntim: desig d’una habitació pròpia.

El gabinet i la biblioteca de Michel de Montaigne estaven al segon pis de la torre del Castell de Montaigne (l'única part del castell que es va conservar després de l’incendi de 1885). En un mur del gabinet es pot llegir encara:

“L’any de Crist de 1571, a l’edat de 38 anys, en la vigília de les calendes de març, el dia del seu aniversari, Michel de Montaigne, fastiguejat ja fa temps de l’esclavitud del palau i de les tasques públiques, mentre, encara incòlume, desitja refugiar-se a l’empara de les doctes verges, on tranquil i lliure de preocupacions, travessarà finalment la petita part del trajecte que li resta per recórrer, si el fat així ho concedeix, ha consagrat aquesta seu i aquest dolç amagatall dels seus avantpassats a la seva llibertat, tranquil·litat i lleure. ”

Són ben conegudes les inscripcions a la fusta de les bigues del refugi de Montaigne, vegeu per exemple aquesta bitàcola o les pàgines finals d’aquesta edició dels assajos.  He pensat, de tant en tant reproduir alguna d’elles. Començo avui per una un pèl pessimista.

 A les biguetes de la primera volta:

2/s. “Déu atorgà a l’home l’afany de conèixer per tal que li serveixi de turment.”

 Eclesiastès (Cohèlet)  I, 13.

Montaigne i la blogosfera.

Ha coincidit en el temps la publicació dels assaigs de Montaigne en Català i en Castellà. En català, PROA ha optat per publicar-los en tres volums (anem pel segon) i en Castellà han estat aplegats per ACANTILADO. Gràcies a les dues editorials.

En el cas d'Acantilado, haurem d'agrair a Vallcorba aquesta nova edició, així com l'edició el seu dia de les memòries de Chateaubriand, i tants d'altres encerts, així com demanar-li la reedició dels escrits de Martí de Riquer que va publicar SIRMIO ja fa molts anys.

Els assaigs són textos breus en els que es reflexiona sobre gairebé tot. I això em recorda molt al tipus de coses que podem trobar en molts blogs personals (no temàtics). Els assaigs són una bitàcola dels temes que ocupaven al seu autor. Montaigne seria avui un de tants habitants de la blogosfera.

No em resulta senzilla la lectura de Montaigne, i no pas per que Montaigne escrigui de forma obscura, sinó per tot allò que hem oblidat (perdoneu la utilització de la primera persona del plural). Llegint Montaigne t'adones que volia dir allò de que "el renaixement suposa un retrobament amb la cultura clàssica". Montaigne escriu per un lector que ha llegit a Virgili, a Ovidi, a Heròdot... i que coneix la història, literatura, y mites dels seus clàssics. Es tracta d'una qüestió de context: Montaigne usa aquestes referències com nosaltres ens referim als mites de l'univers pop (qüestió de nivell). Montaigne escriu en una clau que els lectors del seu moment entenen.

En fi, constatació de la pròpia ignorància... què hi farem.

- o - 

Afegit el dia 8 de gener de 2011: Interessant aquesta breu ressenya de Muñoz Molina.