Els déus esperen per adelitar-se en tu. Bukowski

El poeta Josep Gerona, m’envia AQUEST preciós poema de Leopardi, i descobreixo que conviu al costat del poema de Charles Bukowski que enllaço i transcric. A primera vista no sembla un poema de Bukowski però només a primera vista, perquè sempre he vist en la poesia de Bukowski una humanitat, una tendresa... m’excediré si també ara parlo d’espiritualitat? Fins i tot d'un Bukowski "New age"? “your life is your life. know it while you have it. you are marvelous the gods wait to delight in you.”

Us deixo doncs el poema en compensació per l’anterior invectiva. La veu és de Tom Waits, com podreu reconèixer fàcilment.


Petons rodons... dolços somnis.

P.S. Més sobre Charles Bukowski fent CLICK AQUÍ. La fotografia de Bukowski és de Gottfried Helnwein (1991); 99 cm x 66 cm; Impressió en plata; San Francisco Museum of Modern Art

--------------

THE LAUGHING HEART

your life is your life
don’t let it be clubbed into dank submission.
be on the watch.
there are ways out.
there is a light somewhere.
it may not be much light but
it beats the darkness.
be on the watch.
the gods will offer you chances.
know them.
take them.
you can’t beat death but
you can beat death in life, sometimes. and the more often you learn to do it,
the more light there will be.
your life is your life.
know it while you have it.
you are marvelous
the gods wait to delight
in you.

Charles Bukowski


EL COR RIALLER. la teva vida és la teva vida/no deixis que s'enfonsi en una indolent submissió./Estigues a l'aguait/hi ha sortides/hi ha una llum en algun lloc./potser no és molta la llum però/colpeja la foscor/estigues a l'aguait./Els déus t'oferiran oportunitats./Coneix-les./Pren-les./No pots vèncer la mort però pots vèncer la mort en vida, de vegades/ i quan més a sovint aprenguis a fer-ho,/més llum n'hi haurà/ la teva vida és la teva vida/coneix-la mentre la tinguis./tu ets meravellós/els déus esperen per adelitar-se/en tu.





The Laughing Heart, Charles Bukowski from blocsdelletres on Vimeo.


AFEGIT 27 DE DESEMBRE DE 2008.

He trobat això a Youtube.

Us ho vam dir, tontos del cul!

Dedicat als opinadors neoliberals
i altres apòstols de la religió del mercat
que prediquen des d'els mitjans de comunicació,
seguint l'esperit aquell de "repetició=demostració".

Al llibre “Koba el temible”, un llibre atroç i brillant a l’hora, Martin Amis explica la següent anècdota referida per Robert Conquest quan, després de la caiguda del mur de Berlín, li van demanar reeditar “The Great Terror”, el seu estudi sobre els crims de l’stalinisme que l’any 1968 va irrompre en mig de la incredulitat, la crítica i el rebuig de la intel·ligència europea.

Segons sembla, l’editor d’Oxford va demanar amablement a Conquest el seu parer sobre la possibilitat de canviar el títol del llibre, a la qual cosa Conquest va suggerir

- D’acord, què et semblaria: “Ja us ho vaig dir, tontos del cul!”(*)

Doncs bé:

- JA US HO VAM DIR, TONTOS DEL CUL!

de fet no paràvem de dir-vos-ho: que no és viable, ni sostenible, ni ètica una economia només basada en l’enginyeria finançera i l’especulació urbanística; que no existeix el creixement indefinit; que no podem prescindir de l’economia productiva; que no podem desarmar les administracions desproveint-les de mecanismes de regulació dels mercats i les empreses; que el neo-liberalisme està basat únicament en articles de fe, i que els que se’n beneficien no se’ls creuen; que en la majoria dels casos els treballadors no en sortim beneficiats del fet que el preu de la nostra vivenda es dispari -a veure qui és el guapo que es divorcia ara-; que no es cert que els valors immobles no puguin baixar...


Doncs bé, el concepte clau del moment és socialització de les pèrdues, per compensar la "ingenuïtat dels mercats" (Gordon Brown dixit). Ho sento a la ràdio mentre condueixo cap a la feina... “Malparits! quina barra! socialització de les pèrdues!”. No hi ha manera de pensar matemàtiques quan un arriba cremat al despatx...

Però és clar que el concepte de socialització dels guanys ha brillat per la seva absència tot aquest temps; Europa ha estat desregularitzant sectors estratègics amb una convicció fanàtica; el concepte de responsabilitat corporativa és senzillament inexistent; les administracions han estat assistint indiferents -quan no complagudes- davant del globus immobiliari que ens ha entrampat, d’una manera o altra, a tots; el concepte de justícia social ha desaparegut del vocabulari polític europeu (fins i tot del vocabulari socialdemòcrata)...

I la nostra patronal només sap demanar el que ha vingut demanant aquest anys:contenció salarial i abaratir l’acomiadament. Però quina barra que ténen! Quina contenció salarial podem aplicar a la moltíssima gent que cobra 1000€ o menys quan els lloguers estan per sobre de 700€? En fi, una cara de granit...

Bé nens, bona nit...

Salut!

--

(*) El llibre es va acabar titulant “The great Terror: A Reassessment”.

Vida acadèmica II: Investigació.

Directament dels pensaments d'Horacio Oliveira, al capítol 15 de Rayuela, de Julio Cortázar:

"Acabaremos por ir a la Bibliothèque Mazarine a hacer fichas sobre las mandrágoras, los collares de los bantúes o la historia comparada de las tijeras para uñas. Imaginar un repertorio de insignificancias, el enorme trabajo de investigarlas y conocerlas a fondo. Historia de las tijeras de uñas, dos mil libros para adquirir la certidumbre de que hasta 1675 no se menciona este adminículo. De golpe en Maguncia alguien estampa la imagen de una señora cortándose una uña. No es exactamente un par de tijeras, pero se le parece. En el siglo XVIII un tal Philip McKinney patenta en Baltimore las primeras tijeras con resorte: problema resuelto, los dedos pueden presionar de lleno para cortar las uñas de los pies, increíblemente córneas, y la tijera vuelve a abrirse automáticamente. Quinientas fichas, un año de trabajo. Si pasáramos ahora a la invención del tornillo o al uso del verbo gond en la literatura pali del siglo VIII(...)"

Vida acadèmica I: Gestió i coordinació.

Parafrasejant la diatriba del pobre Coronel Remes, el personatge de la novel·la d'Arto Paasilina, El bosque de los zorros, Anagrama Compactos, Barcelona 2005 (página 120):

"Cómo explicarlo..., cuando se es profesor en la universidad uno siempre está pillado con algún asunto tonto (...) y no hay manera de librarse de ello. Y esos asuntos pueden ser de todo tipo. Los trabajos se amontonan, la mayor parte del tiempo se va en papeleo, que además es en su mayoría inútil. Durante mi carrera académica he cambiado unos cuantos kilos de papeles de un montón a otro. Y la cosa se complica con los correos electrónicos, cuando tienes uno redactado lo mandas. Pues bien aparecen en su lugar otros dos o tres que hay que leer, sobre los que hay que opinar, hacer planes... ¡Coño! Y luego, para mas inri, hay que volver a redactar mas correos al respecto y volverlos a mandar, cada uno a donde corresponda. La universidad española nada entre millones de correos electrónicos inútiles (...) se reciben y se dejan recados telefónicos, se redactan informes, un papel sale para aquí, un e-mail para allá, se llenan libros de registro... se estampan sellos, se garabatean firmas. Son como los jodidos mosquitos: si matas uno, aparecen veintisiete, y en cuanto uno envía uno a la "papelera", al momento recibe veintisiete e-mails reclamándoselo. He llegado a la conclusión que ni los mosquitos se acaban por mucho que uno los mate, ni los correos electrónicos por mucho que uno los lea."

Totalment "Pixificat".

Una setmana rascant els acords de "Where is my mind" es pot considerar una actitud obsessiva. Així doncs, acabo amb la dèria nostàlgica recomanant una mena de concert a la carta via You Tube.

Són diferents cançons que els Pixies van oferir en un concert a Londres el 1988, i d’altres que van oferir aquell any i l'any següent a Anglaterra. Estaven en plenitud nens, gaudiu-ne.

Fent click sobre el nom de la cançó accedireu al vídeo.

1) Hey
2) Where is my mind
3) Gigantic
4) Gouge Away.
5) Monkey gone to heaven
6) El vídeo (horrible) de "Dig for fire"

I'm digging for fire!

Bon curs per tothom, i un poema de Szymborska

Em permeto una broma sobre les "pastilletes rosa" i absolutament tot el claustre entén de quines pastilletes estic parlant. "Si que estem bé" em permeto pensar. La part bona és que si un dia em quedo sense, només cal que truqui a alguna de les portes dels despatxos propers. El departament no superaria una batuda policial. Bon curs per tothom, tíos. Santa Wieslawa acudeix al rescat...


PROSPECTO

Soy un ansiolítico.
Actúo en casa,
hago efecto en la oficina,
me presento a los exámenes,
comparezco ante los tribunales,
reparo tacitas rotas.
No tienes más que ingerirme,
ponme debajo de la lengua,
no tienes más que tragarme,
con un sorbo de agua basta.

Sé enfrentarme a la desgracia,
soportar malas noticias,
paliar la injusticia,
llenar de luz el vacío de Dios,
elegir un sombrero de luto que favorezca.
¿A qué esperas?,
confía en la piedad química.
Todavía eres un hombre/una mujer joven,
debes seguir en la brecha.
¿Quién dice
que vivir requiere valor?
Dame tu abismo,
lo acolcharé de sueño,
me estarás para siempre agradecido/agradecida
por las patas sobre las que caer de patas.
Véndeme tu alma.
No te saldrá otro comprador.
No existe otro diablo.

Wislawa Szymborska
Paisaje con grano de arena
(Traducció de Ana Maria Moix i Jerzy Wojciech Slawomirski)
Lumen, Barcelona 1993.

"Where is my mind", o millor "my TIME"

Lamento rebotir el blog amb lletres de cançons, però estic un punt nostàlgic. I avui m'he recordat del udols de Kim Deal (Lobisome no està sol) en aquesta curiosa cançó del Pixies: "Where is my mind?". Un dels grans temes de "Surfer Rosa" (1988).

En J i en "pardalet" tenien un pòster de la portada del disc al seu local d'assaig del carrer Riego. 18 anys, pizzes i guitarres Rickenbaker.

La òstia... where is my TIME?







"Where is My Mind"

Oh - stop

E/ C-#/ G#/ A

With your feet in the air and your head on the ground
Try this trick and spin it, yeah
Your head will collapse
But there's nothing in it
And you'll ask yourself

Where is my mind [3x]

E/G#/A/ A-

Way out in the water
See it swimmin'

C-#/B

E/ C-#/ G#/ A

I was swimmin' in the Caribbean
Animals were hiding behind the rocks
Except the little fish
But they told me, he swears
Tryin' to talk to me, coy koi.

Where is my mind [3x]

E/G#/A/ A-

Way out in the water
See it swimmin' ?

C-#/B

E/ C-#/ G#/ A

With your feet in the air and your head on the ground
Try this trick and spin it, yeah
Your head will collapse
If there's nothing in it
And you'll ask yourself

Where is my mind [3x]

Oh
With your feet in the air and your head on the ground
Oh
Try this trick and spin it, yeah
Oh
Oh

Pixies
"Where is my mind".
"Surfer Rosa" (1988).


P.S. Qui s'hagi quedat amb ganes... feu click aquí per veure Gigantic.