Defuges els vells rituals. Defuges l'opinió i l'apocalipsi mentre condueixes cap a la feina. Recordes haver obert el llibre a l'atzar i haver llegit
"Tot és opinió. I aquesta depèn de tu. Així, doncs, quan vulguis suprimeix l'opinió. I de la mateixa manera que superes el promontori i la mar és calmada, així mateix tot està tranquil i és una cala a recer de les onades quan suprimeixes l'opinió".
Aquesta setmana escoltes al filòsof Gregorio Luri parlar de la sobrevaloració de l'opinió a l'ensenyament. Venia a dir una cosa així com: quin valor té la opinió? d'opinió en té tothom, sobre qualsevol cosa. La qüestió és tenir arguments. Jo afegiria, com a pas previ, tenir coneixement.
Així doncs defuges notícies i tertúlies, i el dial recala a Ràdio 3. El que sona t'evoca uns Pixies amb efluvis del Tàmesis: Eye through an ashtray and you my darling/
But this moonlight is not moonlight/It’s electric, electric light...
Oh well you look so reckless Cool but your tone is careless Shapes that the moonlight’s making Who’s got your hands shaking? Eye through an ashtray and you my darling But this moonlight is not moonlight It’s electric, electric light It lands so soft in my bedroom On the carpet, and when you lie down talking I’m not listening I just think it’s funny how we are United, united, united on the carpet United, united, united once again oh These houses along my street They’re so ugly staring down at me They hold meetings in the night time, they speak quietly They try to make me leave They’re laughing, I’m not listening I’m just thinking how good it will be when we are United, united, united on the carpet United, united, united on the carpet You’re in my heart You’re in my car as well You’re in my heart You’re in my car When I fall asleep I often hope that it’s for good but God I… Don’t want to die I just want some sunshine United, united, united on the carpet United, united, united on the carpet You’re in my heart You’re in my car as well You’re in my heart You’re in my car as well
United (13/05/2011) by PETE AND THE PIRATES
One Thousand Pictures (20/05/2011)
Reading, England, UK
Una setmana rascant els acords de "Where is my mind" es pot considerar una actitud obsessiva. Així doncs, acabo amb la dèria nostàlgica recomanant una mena de concert a la carta via You Tube.
Són diferents cançons que els Pixies van oferir en un concert a Londres el 1988, i d’altres que van oferir aquell any i l'any següent a Anglaterra. Estaven en plenitud nens, gaudiu-ne.
Fent click sobre el nom de la cançó accedireu al vídeo.
Lamento rebotir el blog amb lletres de cançons, però estic un punt nostàlgic. I avui m'he recordat del udols de Kim Deal (Lobisome no està sol) en aquesta curiosa cançó del Pixies:"Where is my mind?". Un dels grans temes de "Surfer Rosa" (1988).
En J i en "pardalet" tenien un pòster de la portada del disc al seu local d'assaig del carrer Riego. 18 anys, pizzes i guitarres Rickenbaker.
La òstia... where is my TIME?
"Where is My Mind"
Oh - stop
E/ C-#/ G#/ A
With your feet in the air and your head on the ground
Try this trick and spin it, yeah
Your head will collapse
But there's nothing in it
And you'll ask yourself
Where is my mind [3x]
E/G#/A/ A-
Way out in the water
See it swimmin'
C-#/B
E/ C-#/ G#/ A
I was swimmin' in the Caribbean
Animals were hiding behind the rocks
Except the little fish
But they told me, he swears
Tryin' to talk to me, coy koi.
Where is my mind [3x]
E/G#/A/ A-
Way out in the water
See it swimmin' ?
C-#/B
E/ C-#/ G#/ A
With your feet in the air and your head on the ground
Try this trick and spin it, yeah
Your head will collapse
If there's nothing in it
And you'll ask yourself
Where is my mind [3x]
Oh
With your feet in the air and your head on the ground
Oh
Try this trick and spin it, yeah
Oh
Oh
L’últim estiu abans d’acabar la carrera i diluir-nos en la vida adulta. Final de curs. L'A. i jo compartíem cotxe amb vosaltres i en D. Aquell escarabat vermell que tenies amb matrícula de Tenerife. Se’n veuen molts així, model antic amb matrícula de Tenerife, i et juro que no puc veure'n un sense sentir una fiblada d’horror i de vergonya.
Ben poques vegades havíem parlat, oi? “Hola”, “hola” pels passadissos amb prou feines. Una gran nit. Com imaginar que aquell estiu t’esperava la mort, una mort així?
No sé si els morts us aneu en pau, però a nosaltres, sovint ens deixeu amb la vergonya d'haver-nos quedat aquí (sempre cauen els millors, ergo...). Sento vergonya, perquè després de saber el que va passar aquell estiu, em vaig passar un any defugint la teva “nòvia”. No sabia que dir-li, no sabia per on començar. Ara, com aleshores, em sento mesquí per no haver estat a l'alçada. Em sap greu. Et demano disculpes, allà a on siguis, i amb setze anys de retard.
Aquest preàmbul ve a tomb, tot i que el que volia explicar és molt més simple. Ve a tomb per que fa unes setmanes vaig recordar un pensament d'aquella nit esplendorosa. Veuràs, potser estaràs d'acord amb mi que el Rock ha proporcionat un, o potser un parell d’himnes a totes les generacions que l’han viscut. A la nostra també. Aquella nit, al final d’aquella nit, en un bar de la Barceloneta post-olímpica vaig comprendre que “l’himne” de la nostra havia de ser “Loosing my religion” de R.E.M. Així, mentre saltàvem i ballàvem. Exultants, esplèndids, fins i tot bellíssims, ballant i cantant amb alegria una cançó tristíssima. Absurd, com un himne.
Tot això em va venir al cap fa dues o tres setmanes, mentre el meu fill i jo miràvem el penúltim capítol de “les 7 edats del Rock” al canal 33. Una sèrie mediocre... realment res a veure amb els magnífics documentals sobre el "Rock des de dins" que el canal ens ha ofert aquest hivern. Antològics els programes a on és desglossaven, amb els màsters i les taules de mescla, les interioritats dels discos de “The Band” o els “The Beach Boys” entre d'altres (bandes per les quals, fins aleshores havia sentit una absoluta indiferència). El cas és que el capítol dedicat al Rock alternatiu americà dels 90 (“left of the dial”, quin títol tant ben escollit) em va posar tristíssim. R.E.M, Nirnava, els Pixies...
-quin soroll papa!.
De tot això fa més de quinze anys. A on he estat jo aquests quinze anys?
- El papa i jo ens vam quedar a mirar la història de rock a la tele.
-I com es deien els grups que hi sortien?
- No ho sé no me’n recordo, tocàven Rock i Grunge - La veu de la mare i el fill, l’endemà des d'el llit. Adolorit, com qui desperta d’un son profund. Un son de quinze anys.
* * *
Loosing my religion. En aquesta pàgina (feu click) s'afirma que <<"Losing My Religion" is an expression from the southern region of the United States, and means losing one's temper or civility, or "flying off the handle". The song itself was described by singer and lyricist Michael Stipe as covering similar thematic ground to "Every Breath You Take" by The Police, and is, despite the title and the video, entirely irreligious in its subject matter. He has also stated that the song was inspired by the Sinead O'Connor song "The Emperor's New Clothes".>>
I ara, a buscar totes les referències pictòriques del vídeo! És broma nois... bona nit, i dolços somnis!
"Losing My Religion"
Life is bigger
It's bigger than you
And you are not me
The lengths that I will go to
The distance in your eyes
Oh no I've said too much
I set it up
That's me in the corner
That's me in the spotlight
Losing my religion
Trying to keep up with you
And I don't know if I can do it
Oh no I've said too much
I haven't said enough
I thought that I heard you laughing
I thought that I heard you sing
I think I thought I saw you try
Every whisper
Of every waking hour I'm
Choosing my confessions
Trying to keep an eye on you
Like a hurt lost and blinded fool
Oh no I've said too much
I set it up
Consider this
The hint of the century
Consider this
The slip that brought me
To my knees failed
What if all these fantasies
Come flailing around
Now I've said too much
I thought that I heard you laughing
I thought that I heard you sing
I think I thought I saw you try
