Us ho vam dir, tontos del cul!

Dedicat als opinadors neoliberals
i altres apòstols de la religió del mercat
que prediquen des d'els mitjans de comunicació,
seguint l'esperit aquell de "repetició=demostració".

Al llibre “Koba el temible”, un llibre atroç i brillant a l’hora, Martin Amis explica la següent anècdota referida per Robert Conquest quan, després de la caiguda del mur de Berlín, li van demanar reeditar “The Great Terror”, el seu estudi sobre els crims de l’stalinisme que l’any 1968 va irrompre en mig de la incredulitat, la crítica i el rebuig de la intel·ligència europea.

Segons sembla, l’editor d’Oxford va demanar amablement a Conquest el seu parer sobre la possibilitat de canviar el títol del llibre, a la qual cosa Conquest va suggerir

- D’acord, què et semblaria: “Ja us ho vaig dir, tontos del cul!”(*)

Doncs bé:

- JA US HO VAM DIR, TONTOS DEL CUL!

de fet no paràvem de dir-vos-ho: que no és viable, ni sostenible, ni ètica una economia només basada en l’enginyeria finançera i l’especulació urbanística; que no existeix el creixement indefinit; que no podem prescindir de l’economia productiva; que no podem desarmar les administracions desproveint-les de mecanismes de regulació dels mercats i les empreses; que el neo-liberalisme està basat únicament en articles de fe, i que els que se’n beneficien no se’ls creuen; que en la majoria dels casos els treballadors no en sortim beneficiats del fet que el preu de la nostra vivenda es dispari -a veure qui és el guapo que es divorcia ara-; que no es cert que els valors immobles no puguin baixar...


Doncs bé, el concepte clau del moment és socialització de les pèrdues, per compensar la "ingenuïtat dels mercats" (Gordon Brown dixit). Ho sento a la ràdio mentre condueixo cap a la feina... “Malparits! quina barra! socialització de les pèrdues!”. No hi ha manera de pensar matemàtiques quan un arriba cremat al despatx...

Però és clar que el concepte de socialització dels guanys ha brillat per la seva absència tot aquest temps; Europa ha estat desregularitzant sectors estratègics amb una convicció fanàtica; el concepte de responsabilitat corporativa és senzillament inexistent; les administracions han estat assistint indiferents -quan no complagudes- davant del globus immobiliari que ens ha entrampat, d’una manera o altra, a tots; el concepte de justícia social ha desaparegut del vocabulari polític europeu (fins i tot del vocabulari socialdemòcrata)...

I la nostra patronal només sap demanar el que ha vingut demanant aquest anys:contenció salarial i abaratir l’acomiadament. Però quina barra que ténen! Quina contenció salarial podem aplicar a la moltíssima gent que cobra 1000€ o menys quan els lloguers estan per sobre de 700€? En fi, una cara de granit...

Bé nens, bona nit...

Salut!

--

(*) El llibre es va acabar titulant “The great Terror: A Reassessment”.