La música és senzillament un del misteris del qual se’ns ha atorgat gaudir-ne. Avui, tontejant amb un instrument, he arribat a les “quatre notes” de Fratres, aquesta bella obra del compositor Arvo Pärt, compositor nascut l’any 1933 que autor de música de caràcter sacre, fonamentalment, i que alguns el titllen de minimalista.
Jo era un adolescent quan vaig descobrir-lo de la mà del meu amic Héctor Meza. Eren els anys vuitanta i en aquell temps perseguíem amb rigor les músiques alienígenes que posava Ramon Trecet a les tres de la tarda a Radio 3.
Recordo un dia, haver arribat a casa de l’Hector per rebre lliçó, i haver-nos quedat extasiats escoltant un cassette a on unes hores abans el mestre havia enregistrat Cantus in Memoriam of Benjamin Britten. Vaig quedar petrificat. L’adolescent que aleshores era va escriure un poema ben curt i li va enviar a l’adreça d’ECM, la companyia que editar “Tabula Rasa” (ECM 1275, 1984). Tot plegat molt ingenu: l’adolescència al capdavall. De fet, no puc descriure, encara ara no puc descriure el que em transmet la seva música, ni el cop que em va suposar escoltar per primera vegada el Cantus in Memoriam of Benjamin Britten i la versió de Fratres interpretada per Keith Jarret al piano i Gidon Kremen al violí, que apareixen a Tabula Rasa
Aquí el poemet:
a Arvo Pärt
El buit l’omplí una corda ferida
autista
indiferent al drama
De buit s’esdevingué el miratge.
Ben pensat, perquè el poema reflecteixi l'atmosfera de Pärt, només cal treure-li el tercer "vers" i posar una coma entre el primer i el segon
A Arvo Pärt
El buit l’omplí una corda ferida,
autista.
De buit s’esdevingué el miratge.
... potser millor?
Anys després encara he de dosificar les audicions de les obres de Pärt. Em transporten a regions molt doloroses de l’ànima. M’extasien i, a l’hora, em porten a una tristor massa profunda.
Avui, navegant, he vist que el preciós documental “24 preludis per una fuga” del director Dorian Supin es pot veure per parts, i sense subtítols, a UTube. Més avall indico una relació d’enllaços.
Per ara us deixo amb una entrevista de Björk a Pärt. El començament és meravellós: Björk li diu al mestre: “M’agrada molt la seva música perquè deixa espai a l’oient”, i Pärt respon “Deu ser perquè necessito espai per mi mateix”. Més tard el mestre diu: "A la meva música hi ha dues línies: en una hi ha els meus pecats, i a l'altra hi ha el perdó".
Dolços somnis, bona nit.
-o-
“24 preludis per una fuga”, de Dorian Supin, 2002, a YouTube:
Part 1; part 2; part 3; part 4; part 5 (aquesta és la meva part preferida, quan Pärt interpreta al piano una seva peça antiga, al segon 30 aproximadament); part 6; part 7; part 8; part 9.
