Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arvo Pärt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arvo Pärt. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 d’octubre del 2012

24 preludis per una fuga. Arvo Pärt de nou.


La música és senzillament un del misteris del qual se’ns ha atorgat gaudir-ne. Avui, tontejant amb un instrument, he arribat a les “quatre notes” de Fratres, aquesta bella obra del compositor Arvo Pärt, compositor nascut l’any 1933 que autor de música de caràcter sacre, fonamentalment, i que alguns el titllen de minimalista.


Jo era un adolescent quan vaig descobrir-lo de la mà del meu amic Héctor Meza. Eren els anys vuitanta i en aquell temps perseguíem amb rigor les músiques alienígenes que posava Ramon Trecet a les tres de la tarda a Radio 3.

Recordo un dia, haver arribat a casa de l’Hector per rebre lliçó, i haver-nos quedat extasiats escoltant un cassette a on unes hores abans el mestre havia enregistrat Cantus in Memoriam of Benjamin Britten. Vaig quedar petrificat. L’adolescent que aleshores era va escriure un poema ben curt i li va enviar a l’adreça d’ECM, la companyia que editar “Tabula Rasa” (ECM 1275, 1984). Tot plegat molt ingenu: l’adolescència al capdavall. De fet, no puc descriure, encara ara no puc descriure el que em transmet la seva música, ni el cop que em va suposar escoltar per primera vegada el Cantus in Memoriam of Benjamin Britten i la versió de Fratres interpretada per Keith Jarret al piano  i Gidon Kremen al violí, que apareixen a Tabula Rasa

Aquí el poemet:
                                            

                               a Arvo Pärt

El buit l’omplí una corda ferida
autista
indiferent al drama

De buit s’esdevingué el miratge.



Ben pensat, perquè el poema reflecteixi l'atmosfera de Pärt, només cal treure-li el tercer "vers" i posar una coma entre el primer i el segon


                               A Arvo Pärt

El buit l’omplí una corda ferida,
autista.

De buit s’esdevingué el miratge.



... potser millor?

Anys després encara he de dosificar les audicions de les obres de Pärt. Em transporten a regions molt doloroses de l’ànima.  M’extasien i, a l’hora, em porten a una tristor massa profunda.

Avui, navegant, he vist que el preciós documental “24 preludis per una fuga” del director Dorian Supin es pot veure per parts, i sense subtítols, a UTube. Més avall indico una relació d’enllaços.


Per ara us deixo amb una entrevista de Björk a Pärt. El començament és meravellós: Björk li diu al mestre: “M’agrada molt la seva música perquè deixa espai a l’oient”, i Pärt respon “Deu ser perquè necessito espai per mi mateix”. Més tard el mestre diu: "A la meva música hi ha dues línies: en una hi ha els meus pecats, i a l'altra hi ha el perdó".







Dolços somnis, bona nit.


-o-



“24 preludis per una fuga”, de Dorian Supin, 2002, a YouTube:

Part 1; part 2; part 3; part 4; part 5 (aquesta és la meva part preferida, quan Pärt interpreta al piano una seva peça antiga, al segon 30 aproximadament); part 6; part 7; part 8; part 9.


dijous, 3 d’abril del 2008

Arvo Pärt (II). Fratres interpretat per Gidon Kremer i Keith Jarret


Quarta (i darrera) peça: fragment d'una versió realment curiosa (i segurament no fàcil) d'una de les peces més conegudes d'Arvo Pärt: Fratres. Potser el més adequat seria començar per versions més canòniques, però aquesta versió és realment curiosa.

Es tracta d'una versió interpretada pel violinista Gidon Kremer i el pianista Keith Jarret, que està inclosa al disc Tabula Rasa (ECM, 1984).

(i passant de les imatges, eh!)






Salut per tothom!

dimecres, 2 d’abril del 2008

Arvo Pärt (I): i no precisament reduint entropia...

És que no pot una obra d'art ens pot conduir a una desfeta emocional, cognitiva?... doncs evidentment que si.

Se m'ha acudit penjar aquest post relacionat amb Arvo Pärt, per què no puc trobar un exemple millor.

Anem a pams... Arvö Part és un compositor de música sacra nascut a Estonia el 1935. La seva música és un miracle sorgit del buit, un buit omplert per una corda ferida. Una música d'una gran bellesa, composicions molt símples (o aparentment símples, minimalisme sacre en diuen) però d'una gran intensitat .


Jo vaig conèixer la seva música als anys vuitanta (òndia, que jove que era!) de la mà del compositor Héctor Meza, que em va regalar el disc "Tabula Rasa" (ECM, 1984). D'ençà, que les seves composicions em semblen senzillament magistrals, magnífiques però...

Però no les puc escoltar gairebé mai... perquè aquesta música (bellíssima i terrible) em desequilibra moltíssim, em destrossa, em trenca l'esperit fins a convertir-lo en petites partícules subatòmiques d'esperit de niño victorcito...

M'agradaria compartir una mica amb vosaltres una mica de la bellesa i el dolor d'aquesta música...Un procés d'entrada i de sortida... sense, almenys no necessàriament, reduir el grau d'entropia espiritual, eh!.

A partir d'ara demano excuses, no sé inserir clips d'audio i tampoc no els he trobat. Per tant les mostres del subtilissím verí d'Arvo Pärt els haureu d'escoltar amb unes imatges de fons del You tube. En general passeu totalment de les imatges, val?

1) Primera peça: "Canctus in memory of Benjamin Britten" (FEU CLICK AQUÍ). El títol ho diu tot: composta quan Pärt es va assabentar de la mort de Britten , a qui infructuosament aspirava a conèixer (les autoritats soviètiques deixaven sortir a Pärt del país -Pärt era i és esencialment un compositor de música sacra-).

La peça correspon a l'enregistrament del disc "Tabula Rasa" (ECM, 1984) i està interpretada per la Staatsorchester Stuttgart dirigida per Russel Davies. Diria que tota la composició es basa n la repetició d'un motiu de quatre notes.

2) Segona peça: Festina Lente (FEU CLICK AQUÍ) (1988).

3) Tercera peça: "Pari intervalo". Una curiositat, per què no està interpretat per un organista, sinó per un acordionista: Francesco Pallazzo (el so és deficientíssim).




Al proper post una peça més... (una mica especial) i prou.

Bona nit, i que els àngels bons s'aferrin a les vostres espatlles i us lliurin sans i estalvi a l'altre marge. Dolços somnis en definitiva.