A la presentació, comparteixo torn amb en Marcel i l’Anton Carrera (abans havien llegit l’Esteban, en Josep Maria i en Toni). Els escolto i penso que sóc molt afortunat de poder compartir amb ells la lectura, d'estar amb ells i de poder escoltar-los a tots.
I recordo aquella altra tarda, al mateix lloc, en que vaig poder gaudir d’una llarga conversa amb en Marcel. Em va impressionar la convicció amb la aquest home tímid defensava els seus arguments; la seva entrega a la poesia; la manera en que s’il·luminava parlant dels poemes d’Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva.
També recordo haver-li comentat com m’havia costat entrar en la lectura del seu poemari “El clima de l’asfalt”, i també que en arribar a casa vaig treure el llibre del prestatge i el vaig posar a la bossa de viatge.
Uns dies després, lluny, el vaig rellegir amb la sorpresa de qui li ha estat revelat un significat.
Avui, tornant a fullejar el llibre, em sento colpit pels dos primers poemes que transcric (canvio la idea inicial). El primer, perquè no hi ha una imatge més feridora aquests dies que la de la solitud extrema de la mendicitat; i el segon, perquè si: realment l’esperança és una falena que dóna voltes a l’entorn de la flama de l’ignot.
A les meves mans avui, em ve al cap que “El clima de l’Asfalt” era un llibre profètic: el temps ha arribat, que tinguem sort.
- o -
La solitud furga deixalles d’escalf.
Una llauna entre la brossa
nafra un musell.
A fatiga d’esforç
lliurem flassades d’intempèrie.
Caps plens de lladrucs
baixen l’escala a rebolcons.
La llei del peix més gros
fa i desfà la vedruna.
- o -
El clatell de la llum no veu l’assassí.
Entre els fulls de la memòria
hi ha pètals de flors estuprades.
Talment una falena, l’esperança dóna voltes
a l’entorn de la flama de l’ignot.
Galledes de pluja apaguen el vi.
La pedra
resta immòbil com una ala.
- o -
OFICI D’ATZEMBLA (7)
La pluja desborda el mirall.
Sota el pes de la buidor cruixen bigues de ciment.
Darrere el mur s’aixeca el mur.
Pujada i revolts:
ofici d’atzembla.
El clima de l'asfalt
Marcel Ayats
(amb uns magnífics dibuixos d'Antoni Marquès)
Papers de Versàlia
Sabadell, 2005.
