a M.R.A.
El teu correu
em remet a llum tènue de Hammershøi,
l’epifania
de la pols en suspensió.
Tots aquests mons,
aquesta plètora
revelada,
que es bressolen
complaguts en els seus vòrtexs,
indolents i fascinats
com l’home a qui embolcallen,
i en qui sobtadament reverbera
una nostàlgia,
veus, pregàries, fragments
(desapareix).
Queda un esclat,
una fulguració,
la certesa del besllum
i de l’instant:
un eco.
Veus, pregàries, fragments.
V.M. Stramonium (2011)
