Per menjar en soledat el dinar reescalfat, agafo un bol transparent. No sé si perquè així els aliments s'arrauleixen al fons del bol, o perquè així dinaré arraulit, jo també, tant se val. Al cap i a la fi, som fidels hereus de les històries que ens hem explicat, i jo vaig créixer fascinat per les històries falses d’un jove lama que menjava en una escudella que portava sempre entre les seves robes.
Així doncs, dinant aquest migdia en soledat, m’ha vingut a la ment l'elegant fragment d’un poema de Tess Gallagher (Al noroeste por el noroeste/Northwest by northwest) que transcric
“Para comer, y en soledad, preferimos
el bol al plato, por su
amontonamiento, por la elegancia con que ofrece
lo que apenas abarca (...)”
A la pàgina, la 94, hi ha una nota meva del març de 2007 que diu: “la traducció supera l’original” (*).
“For eating, as with loneliness, we prefer
the bowl to the plate, for its
heaping up, its shapeliness of offering
what it half encloses (...)”
I és que val a dir que el treball de l’Eduardo Moga en la traducció de “El puente que cruza la luna” és realment esplèndid, digne de reconeixement.
Tess Gallagher.
El puente que cruza la luna,
(Traducció d'Eduardo Moga).
Bartleby. Madrid, 2006.
- o -
(*) Avui no sabria ben bé què pensava jo quan vaig escriure la nota al marge, crec que recordo el moment en que la vaig escriure: esperava torn per ser atès en un consultori mèdic (qui diu que cal esperar a un moment especial per llegir poesia? No hi ha moments especials), però no recordo el meu estat d'ànim.
