A Nando Caballero,
tot un ídem.
Avui, malgrat tots els impediments: la caldera que s’ha espatllat misteriosament, el meu ordinador de la feina que ha fet una cosa de bruixes, un ruixat impressionant quan anava a fer el que ara us explicaré, i altres fets insòlits i de mal averany que us estalviaré i que a mi, un home supersticiós, m’ha posat molt nerviós... he sortit del despatx i he anat a la plaça Vella de Terrassa amb la ferma voluntat d’aconseguir una rebaixa.
El cas és que he comprat UN ALTRE BAIX!
També un Squier, en aquest cas de segona mà. Aquest és un baix sense trastes, el que s’anomena un “fretless” (fret=traste). De fet aquesta era la meva idea inicial però no em vaig atrevir, amb una bona dosi de raó.
Aquest és el baix. Un Squier Vintage Modified Fretless.Dies enrera vaig caure de casualitat al blog de Nando Caballero, el baixista del Sobrino del diablo, i...
...i fuà! quin tio més amable... la hòstia gràcies al cel que queda gent així... Com que el Nando va tenir un VMF aprofito per fer-me el pesat i preguntar-li unes quantes coses. Gràcies mil per la teva amabilitat.
Entre altres coses en Nando m’adverteix que els fretless baratets que fan servir materials senzills, com ara l’Ebonol, han de fer-se servir amb cordes planes (les flatwound), i no les més comuns (les roundwound). Altrament el diapasó es pot fer malbé.
El baix té 7 mesos i està cuidat. Però no hi ha hagut sort, perquè encara que l’hagués tocat poc, l’amo anterior ho havia fet amb les cordes roundwound de fàbrica... i bé... el diapasó exhibeix certes cicatrius, no gens profundes però visibles, més aviat són unes marques, diguem-ne cosmètiques. I d'altra banda, qui no té una cicatriu?
És igual, decideixo que me’l quedo i que a partir d’ara jo cuidaré de la petita i miraré que no tingui noves cicatrius.
No aconsegueixo la rebaixa. Sóc una vergonya de negociant. La dona em farà fora de casa. Hauré d’anar a tocar el baix al metro (del Vallès).
Ja la tinc a casa, amb el meu fill li canviem les cordes per unes flats. I el tacte és flipant (si Nando, si, tens raó). I el so... estrany... "acontrabaixat". MOLA!
I el més al•lucinant de tot és que la meva dona no m'ha fet fora de casa!
Ei, tampoc no hi ha per tant: tinc un ampli de baix i dos baixos (baixos de gama baixa, ja, ja!) pel preu d'un Fender Mexicà. Vull dir que no hi ha per tant, oi?
Busco nom pel nou baix. Un nom femení, oriental: de moment va guanyant Midori (com un personatge d’una novel•la de Haruki Murakami). S’admeten propostes.
To be continued.
