No sense el meu baix III. Una guitarra negra.

Seguint la vena musical i de records que va caracteritzar l’agost i el setembre, he desenfundat la meva vella guitarra elèctrica. La pobre te limitacions evidents, però a part de ser la guitarra de la meva adolescència, va donar de menjar a un bon amic durant una llarga temporada. Un instrument proletari i noble. M’agrada el so elegant dels humbuckers més allunyats del pont.

Com són les coses, resulta que com que es van deixar de fabricar l'any 1991 ara hi ha alguna gent que les té una mica idolatrades i que manté una web sobre aquesta marca de guitarres . Estem ben guillats. La meva guitarra, la Júlia, és una Spectrum ST negra, una preciositat.

... i ja fa vint anys que la vaig comprar, vint anys!! No tornaran a passar sense adonar-me. A Dios pongo por testigo!!

To be continued.