dilluns, 17 de novembre del 2008

Horror nostre de cada día no ens doneu avui.

Ahir se’m va ocórrer entrar al diari, per veure com havia anat aquesta famosa cimera i em vaig trobar dos cops de puny directes a l’ànima: dos notícies diferents a sobre la mort d’uns nens.

No estava preparat. Defujo sistemàticament les notícies de successos. No les vull saber.

En una, el mal, un mal absolut i sense límits, tenia la forma d'uns pares. En l'altra, el mal, el mal absolut era Déu.

Vaig quedar trastocat. Em van venir ganes de plorar i d’abraçar els meus fills. Vaig anar a l’habitació. La lluna els il•luminava.

Al final, a les quatre, la química –ciència benemèrita- va venir al rescat i el niño Victorcito somniava el somni dens de les molècules rosa.

* * *

ORACIÓN/IMPLOSIÓN

Benzodiazepina nuestra de cada día,
brillo oculto en los bolsillos,
no faltes hoy a la cita.
Venga a nosotros tu silencio;
acalla las tenazas del estómago,
y consuélanos ahora
y en lo nos queda.
Amén.


(Yo te ayudaré: no más noticias,
ni hablar con nadie,
llevar los auriculares puestos en la calle,
y mirar siempre,
siempre a la acera)

V.M.
De Lobishome.