Josep Maria Ripoll és l’anònim personatge d’algunes fotografies que no mira l’objectiu i apareix en segon terme. I que tan sols un mer atzar fa que, als marges de la imatge, el revelat el delati. Així que la seva poesia és gairebé un petit secret. A mi m’agrada molt, em sembla una poesia encertadíssima, tendra, pulcra, despullada de qualsevol ornamentació accessòria, profundament lligada a la vida.
El cas és que aquesta setmana li ha estat atorgat el Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra pel llibre "Dir" i els mitjans de comunicació se n’han fet un ressò mínim, tot i que és un dels més importants de la poesia en català.
El llibre, “Dir” apareixerà a la col·lecció Ossa menor de Proa.
Felicitats, Josep Maria.
* * *
Acabo el post, amb un breu i tendríssim poema. Voldria haver transcrit també un autoretrat que li vaig sentir el passat divendres al recital que Papers de Versàlia van fer el passat divendres 7 a l’espai F.O.C. de Sabadell, però no l’he trobat.
DOS
Han estat sempre dos.
El primer és el més fort,
astut, rialler i hàbil,
i és el que surt als diaris
i el que té les respostes
i somriu a les fotos
i no palpa el fracàs.
Sóc el segon. Estima'm.
Josep Maria Ripoll
Dels marges
Papers de Versàlia
Sabadell, 2005.
