En primer lloc la impressionant col·lecció de fotografies que Richard Avedon obtingué a la part profunda dels Estats Units en el període 1979-1984, i que estan editades sota el títol “In the American West”.
Es tracta d’una col·lecció de retrats en blanc i negre sobre un fons blanc. Res no podria semblar més asèptic, menys donat a la manipulació. En canvi, l’efecte del conjunt és aclaparador, i ho és per què d’alguna manera no són estrictament retrats.
Les dues fotografies d'Avedon que acompanyen l'entrada corresponen a Ruby Holden, propietaria d'una "casa de empeños", òndia no sé com es diu en català, sorry!, (Henderson, Nevada 1980) i a James Kimberlin, clochard (Hobbs, New Mexico, 1980).
Podeu trobar una interessant reflexió (que difereix de la meva percepció) aquí (feu click).
Podeu trobar una interessant reflexió (que difereix de la meva percepció) aquí (feu click).
* * *
En segon lloc, la meva impressió per les fotografies de Walker Evans.
W.Evans 1936. Bud Fields and His Family, Hale County, Alabama.
Em creureu, si us dic que jo he vist aquesta gent, als anys vuitanta? Que jo he parlat amb un home com Bud Fields, com la seva dona (que apareix a l'esquerra de la fotografia) i que una àvia com la que apareix a la fotografia ha acaronat els meus cabells?
* * *
Acabo aquesta llarga entrada amb un poema.
Irradien aquests ulls
que et miren des del blanc i negre
de la fotografia de Sebastião Salgado,
Terra.
que et miren des del blanc i negre
de la fotografia de Sebastião Salgado,
Terra.
La mateixa irradiació que et retorna
de les fotografies de Walker Evans,
Let Us Now Praise Famous Men,
o de Richard Avedon,
In the American West.
de les fotografies de Walker Evans,
Let Us Now Praise Famous Men,
o de Richard Avedon,
In the American West.
Irradien els ulls del teu pare
en la fotografia presa
a la casa de la caritat.
Llibre obert,
España una, esclafada i ominosa al darrera.
Devien irradiar els ulls de la meva mare: en la fotografia presa
a la casa de la caritat.
Llibre obert,
España una, esclafada i ominosa al darrera.
té tretze anys i viatja sola en un tren
camí de la diàspora
(no en tenim fotografia).
Totes aquestes mirades, irradiacions que es dissipen
en el temps infinit que es pren la justícia en arribar-nos.
en el temps infinit que es pren la justícia en arribar-nos.
Weltschmerz.
Dolços somnis, bona nit.V.M.
L'home que mira perplex
Papers de Versàlia
Sabadell 2008.
Sabadell 2008.